Ahir els Estats Unitats d'Amèrica varen aprovar la reforma sanitària i avui onze estats ja han anunciat que ho denunciaran per considerar-la anticonstitucional. Us sona aquesta melodia? Nosaltres... ja he perdut el compte dels anys que fa que tenim l'Estatut recorregut i encara no tenim sentència.
Segons el govern d'Obama, la reforma sanitària permetrà que uns 32 milions de persones que no disposen d'assegurança mèdica, la puguin obtenir. A nosaltres, que estem acostumats a l'assistència universal, ens costa de creure que això passi a un país tan avançat. Sens dubte, des d'una perspectiva solidària, la reforma era necessària i anar-hi en contra és fruit d'una ofuscació o de la manipulació de la massa per part d'una part de la societat americana amb més recursos.
Però ja que he esmentat la situació en què es troba l'Estatut, donem-li una volta més. De tant en tant es filtra que la sentència està a punt de caure, no sé si per distreure'ns o per fastiguejar-nos. Avui, concretament, apareixia la notícia que el magistrat Eugeni Gay manté el pols, i que no està disposat a donar el vot a una proposta que anul·la 18 articles de l'Estatut.
El panorama que se'ns presenta no és gens afalagador i convindria traçar les línies de resposta, una de les quals és la reivindicació de la reforma de la Constitució espanyola. Una constitució que cal adaptar a la realitat actual, més de trenta anys després de la mort del dictador. Una reforma que ha de contemplar nous models d'organitzar-nos i també el dret a l'autodeterminació. La tossuderia de mantenir intacta la Constitució, sense cap tipus de flexibilitat l'única cosa que pot aconseguir és el trencament, i a vegades, fent un tomb virtual per l'Espanya actual, no ho veus tan llunyà ni impossible.
Tenim tres reivindicacions a presentar: la reforma de la Constitució, la declaració de la constitucionalitat de l'Estatut referendat pel poble català, i la marxa enrere del govern espanyol en la seva idea d'augmentar dos punts l'IVA.
Segons el govern d'Obama, la reforma sanitària permetrà que uns 32 milions de persones que no disposen d'assegurança mèdica, la puguin obtenir. A nosaltres, que estem acostumats a l'assistència universal, ens costa de creure que això passi a un país tan avançat. Sens dubte, des d'una perspectiva solidària, la reforma era necessària i anar-hi en contra és fruit d'una ofuscació o de la manipulació de la massa per part d'una part de la societat americana amb més recursos.
Però ja que he esmentat la situació en què es troba l'Estatut, donem-li una volta més. De tant en tant es filtra que la sentència està a punt de caure, no sé si per distreure'ns o per fastiguejar-nos. Avui, concretament, apareixia la notícia que el magistrat Eugeni Gay manté el pols, i que no està disposat a donar el vot a una proposta que anul·la 18 articles de l'Estatut.
El panorama que se'ns presenta no és gens afalagador i convindria traçar les línies de resposta, una de les quals és la reivindicació de la reforma de la Constitució espanyola. Una constitució que cal adaptar a la realitat actual, més de trenta anys després de la mort del dictador. Una reforma que ha de contemplar nous models d'organitzar-nos i també el dret a l'autodeterminació. La tossuderia de mantenir intacta la Constitució, sense cap tipus de flexibilitat l'única cosa que pot aconseguir és el trencament, i a vegades, fent un tomb virtual per l'Espanya actual, no ho veus tan llunyà ni impossible.
Tenim tres reivindicacions a presentar: la reforma de la Constitució, la declaració de la constitucionalitat de l'Estatut referendat pel poble català, i la marxa enrere del govern espanyol en la seva idea d'augmentar dos punts l'IVA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada