De les enquestes que tot sovint ens informen els diaris, l'altre dia ens parlaven sobre quins candidats preferien els espanyols per a les eleccions generals, que encara n'hi ha per dies. En el cas del candidat del PSOE el senyor Zapatero no tenia gaires simpaties i l'avançava el senyor Bono, amb més afinitat dels votants del PP, o bé el ministre Rubalcava, en opinió dels votants socialistes.
L'actual president quedava mal parat i alguns pensem que s'ho ha guanyat a pols. Governar és difícil i és molt més fàcil criticar des de l'oposició i tractar de convèncer que es podria fer més bé. A més, en èpoques de crisi el que té totes les de perdre és qui governa, sigui un país, una nació o un municipi. A part, els ciutadans tenim molt poca memòria històrica i no ens adonem que l'oposició ens enreda quan fa afirmacions gratuïtes de lo bé que ho feia quan governava.
A Zapatero, però li ha fallat la imatge i fins i tot els que l'han votat i l'han defensat davant dels detractors, han patit la incertesa que han provocat moltes de les seves decisions, algunes equivocades i d'altres no, però totes elles presentades amb poca convicció. Malgrat tot estic convençut que és preferible el govern de Zapatero que no pas hauria estat en mans del senyor Rajoy. Potser ell personalment no fa por, però sí molta de la gent que està al seu voltant o bé que ocupa un càrrec important al partit. Penso amb Camps, Zaplana, Aguirre, i la mateixa alcaldessa de València. Ja no parlo de l'ex president Aznar, ni del franquista Fraga.
Han pesat molt declaracions com les que va fer durant la campanya electoral a Catalunya, sobre la defensa de l'Estatut, i que després no ha complert (encara que el Tribunal Constitucional ens respectés l'actual Estatut, aquest ja va ser retallat a Madrid, i el socialista Alfonso Guerra s'hi va lluir). Els seus ministres també han dubtat i fet dubtar en moments compromesos, com va ser a l'inici de la crisi. També s'han pres mesures econòmiques de manera improvisada i poc eficaces. Ha preferit envoltar-se de ministres afins i compromesos amb el partit, abans de fer-ho amb experts en la matèria que els pertocava. Penso amb el senyor Solbes, i això que no em queia gens bé.
Considero que el balanç és força negatiu i crec que si encara hi ha força gent que el salva és perquè l'alternativa és prou terrorífica. Espanya necessita una dreta civilitzada, que hagi trencat amb el passat franquista, i no li faci por la modernitat, ni la diversitat. L'actual dreta és centralista (el PSOE no ho és pas menys), extremadament conservadora, influenciada per la jerarquia eclesiàstica espanyola, que darrerament s'ha envalentonat, i amb massa interessos per defensar. Amb una altra dreta segur que el PSOE també seria diferent, i potser trobaríem més peces intercanviables per posar al davant.
No sé si el PSOE es planteja un canvi de candidat, però seria interessant que s'ho plantegés, tot i que si es confirma el senyor Rajoy com a candidat del PP, la cosa ja no està tan fotuda pels interessos socialistes. Falta temps i moltes coses per resoldre. De moment, que tinguem un bon any.
L'actual president quedava mal parat i alguns pensem que s'ho ha guanyat a pols. Governar és difícil i és molt més fàcil criticar des de l'oposició i tractar de convèncer que es podria fer més bé. A més, en èpoques de crisi el que té totes les de perdre és qui governa, sigui un país, una nació o un municipi. A part, els ciutadans tenim molt poca memòria històrica i no ens adonem que l'oposició ens enreda quan fa afirmacions gratuïtes de lo bé que ho feia quan governava.
A Zapatero, però li ha fallat la imatge i fins i tot els que l'han votat i l'han defensat davant dels detractors, han patit la incertesa que han provocat moltes de les seves decisions, algunes equivocades i d'altres no, però totes elles presentades amb poca convicció. Malgrat tot estic convençut que és preferible el govern de Zapatero que no pas hauria estat en mans del senyor Rajoy. Potser ell personalment no fa por, però sí molta de la gent que està al seu voltant o bé que ocupa un càrrec important al partit. Penso amb Camps, Zaplana, Aguirre, i la mateixa alcaldessa de València. Ja no parlo de l'ex president Aznar, ni del franquista Fraga.
Han pesat molt declaracions com les que va fer durant la campanya electoral a Catalunya, sobre la defensa de l'Estatut, i que després no ha complert (encara que el Tribunal Constitucional ens respectés l'actual Estatut, aquest ja va ser retallat a Madrid, i el socialista Alfonso Guerra s'hi va lluir). Els seus ministres també han dubtat i fet dubtar en moments compromesos, com va ser a l'inici de la crisi. També s'han pres mesures econòmiques de manera improvisada i poc eficaces. Ha preferit envoltar-se de ministres afins i compromesos amb el partit, abans de fer-ho amb experts en la matèria que els pertocava. Penso amb el senyor Solbes, i això que no em queia gens bé.
Considero que el balanç és força negatiu i crec que si encara hi ha força gent que el salva és perquè l'alternativa és prou terrorífica. Espanya necessita una dreta civilitzada, que hagi trencat amb el passat franquista, i no li faci por la modernitat, ni la diversitat. L'actual dreta és centralista (el PSOE no ho és pas menys), extremadament conservadora, influenciada per la jerarquia eclesiàstica espanyola, que darrerament s'ha envalentonat, i amb massa interessos per defensar. Amb una altra dreta segur que el PSOE també seria diferent, i potser trobaríem més peces intercanviables per posar al davant.
No sé si el PSOE es planteja un canvi de candidat, però seria interessant que s'ho plantegés, tot i que si es confirma el senyor Rajoy com a candidat del PP, la cosa ja no està tan fotuda pels interessos socialistes. Falta temps i moltes coses per resoldre. De moment, que tinguem un bon any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada