dissabte, 23 de gener del 2010

Beat Samsó

Mataró ha estat escenari de la beatificació d'un ex-rector, el pare Samsó, mort el 36, a l'inici de la guerra civil espanyola. Fins ara les beatificacions que havíem vist es feien des de Roma, al Vaticà, amb tot el glamur que ho envoltava. Del meu record podria parlar de Vic, amb la beatificació de la Carme Sallés, fundadora de la comunitat de religioses propietàries de La Presentació, aquí a Arenys. D'Arenys recordo la beatificació de Mare Paula Montalt.
Els consistoris respectius anaven de bòlit buscant disfresses, com ara les mantellines, per poder participar de la cerimònia vaticana. Era tot un muntatge i l'excusa dels vilatans a qui es beatificava un avantpassat, per anar a Roma. Ara amb la decisió presa pel papa Benet XVI, de celebrar-ho a la comunitat on pertanyia l'homenatjat, desapareix aquell macromuntatge i passa a ser més d'estar per casa.
Per a les comunitats de base té més sentit si és que això de fer beats i sants en té algun, si més no perquè es parla de persones properes a nosaltres i que podem entendre molt millor que la resta del món, i si hem d'aprendre algun missatge, també ens serà més fàcil. En el cas del capellà beatificat avui no saps massa què dir, atès que en el temps en què va ser mort n'hi va haver molts i tots ells innecessaris. Caldria analitzar l'exemple de la seva vida i passar més de llarg del seu final, i probablement trobaríem aquells valors que avui ens manquen.
L'Església darrerament ha pecat de posar el llistó baix per a segons qui i massa alt per a qui no ha convingut. La fe, però no depèn de si són beatificats o no, sinó de l'exemple que han donat i donen moltes persones