divendres, 22 de gener del 2010

Sensibilitat

Avui costa molt valorar la feina continuada i gairebé anònima de persones desinteressades que actuen individualment o a través d'organitzacions i entitats sense ànim de lucre i que només busquen servir i alleugerir el sofriment dels altres.
Ja vaig comentar en aquest blog la sorpresa agradable de la nominació d'arenyenc de l'any al president de Càritas, per davant de candidats molt reconeguts, però més prosaics. Amb l'accident d'Arenys de Munt s'ha tornat a demostrar qui està a l'alçada de les circumstàncies i una vegada més ha estat al davant, solucionant el que fes falta.
També he pogut constatar qui treballa sentint el que fa i qui ocupa el seu temps a la feina. Treballar dia rere dia amb persones que necessiten l'ajuda per poder sobreviure, segur que et desenvolupa la sensibilitat i no t'immunitza.
La manca de sensibilitat és el que provoca més tensió i incomprensió, i la sensibilitat no surt per generació espontània, sinó que es conrea, s'educa i es treballa individualment i en grup. Sempre he valorat les persones sensibles i he rebutjat les insensibles. Una vegada més llanço el meu homenatge a les persones desconegudes que col·laboren a mantenir un món més just, més sensible i just.