Sembla ser que al Ripollès hi ha un intent de revolta per part dels alcaldes emprenyats amb l'SGAE. Per la formes, però també el contingut. I és que a ningú li agrada haver de pagar sobrepreus, i encara menys si qui t'ho exigeix es comporta de manera grollera o prepotent.
No he conegut mai cap recaptador de l'SGAE ben considerat. Quan s'acosten, la gent es posa tensa i els maleeix els ossos. A sobre d'haver pagat un catxet important i unes despeses d'organització, et ve l'home o la dona de l'SGAE i t'exigeix una percentatge. La notícia parlava de pagament de drets d'autor a casals d'avis, per tenir la televisió oberta, o de voler cobrar per activitats gratuïtes, i això ha acabat d'enfurismar els alcaldes.
La meva experiència com a responsable d'organitzar actes culturals, amb la gent de l'SGAE va ser com la d'aquests alcaldes i també em molestava els pagaments, encara que ho tenia assumit i pressupostat. El que la gent no entén és la impressió que dóna l'SGAE. No es veu com una empresa que fa la seva feina, sinó que se la veu com explotadora dels programadors per a benefici propi. Per més que t'expliquin que aquells diners són per als autors, tothom ho veu com un impost revolucionari.
Per què l'SGAE i no un altre? Probablement si hi hagués més d'una empresa i no pas un monopoli, s'entendria més. Per què només hi ha l'SGAE? Per què ens hem de creure que els autors interpretats tenen delegada la representació a l'SGAE?
Recordo que quan et posaves més ferruc, començaven a reduir l'import. Si no estaves atent et feien pagar per una peça de Bach, i això era el que et provocava més desconfiança. Penso que com en molts aspectes, la llei hauria de reformar-se i potser trobaríem fórmules que no ocasionarien tantes susceptibilitats ni emprenyamentes.
No he conegut mai cap recaptador de l'SGAE ben considerat. Quan s'acosten, la gent es posa tensa i els maleeix els ossos. A sobre d'haver pagat un catxet important i unes despeses d'organització, et ve l'home o la dona de l'SGAE i t'exigeix una percentatge. La notícia parlava de pagament de drets d'autor a casals d'avis, per tenir la televisió oberta, o de voler cobrar per activitats gratuïtes, i això ha acabat d'enfurismar els alcaldes.
La meva experiència com a responsable d'organitzar actes culturals, amb la gent de l'SGAE va ser com la d'aquests alcaldes i també em molestava els pagaments, encara que ho tenia assumit i pressupostat. El que la gent no entén és la impressió que dóna l'SGAE. No es veu com una empresa que fa la seva feina, sinó que se la veu com explotadora dels programadors per a benefici propi. Per més que t'expliquin que aquells diners són per als autors, tothom ho veu com un impost revolucionari.
Per què l'SGAE i no un altre? Probablement si hi hagués més d'una empresa i no pas un monopoli, s'entendria més. Per què només hi ha l'SGAE? Per què ens hem de creure que els autors interpretats tenen delegada la representació a l'SGAE?
Recordo que quan et posaves més ferruc, començaven a reduir l'import. Si no estaves atent et feien pagar per una peça de Bach, i això era el que et provocava més desconfiança. Penso que com en molts aspectes, la llei hauria de reformar-se i potser trobaríem fórmules que no ocasionarien tantes susceptibilitats ni emprenyamentes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada