dimarts, 26 de gener del 2010

Obligar, permetre, prohibir

Volia parlar del senyor Chávez, perquè encara em pregunto on són aquells que el defensaven i el veien com el salvador del poble. Mai em va fer gràcia, perquè no em vaig deixar enredar. No us fieu dels que es presenten com a salvadors del món. Tard o d'hora queden en evidència. El pitjor de tot, però és que el poble sempre en surt malparat.
Precisament l'altre dia em carregava la premsa, no a tota la premsa, però és evident que les actuacions del senyor Chávez no són exemple de res. De fet són una mostra clara d'autoritarisme i dictadura. Des d'aquí el meu suport i estima per als pacients veneçolans.
Finalment, però he optat per comentar la concentració de dissabte vinent a la plaça de l'Església d'Arenys. Si veniu us hi podeu trobar l'Albert Rivera, o l'Alícia Sánchez Camacho, o fins i tot la Rosa Díez. Es tracta d'una concentració i per tant no sé si portaran banderes o pancartes. Si seran banderes espanyoles i en aquest cas si seran constitucionals o pre. Tot això ho haurem de comprovar per després fer l'anàlisi. Ah! i també hi haurà moltes televisions... perquè hi haurà "morbo" i això ven molt!
El motiu de la trobada és la protesta que ha liderat l'arenyenc Xurde (es fa dir Xurde perquè ningú se li acudís dir-li "Jordi". Ja se sap que els catalans tenim la mania de catalanitzar-ho tot, i veiem un Carlos i de seguida l'anomenem Carles, o a un José Antonio i el bategem Josep Antoni.) Una protesta contra la llei que obliga a retolar les botigues, com a mínim en català, i que el seu incompliment li ha suposat, al senyor Xurde, una multa de 1.200 euros.
Haig de dir que no sóc amant d'imposicions i m'agrada pensar que la gent actua lliurement, respectant els altres. També és cert que al viure en societat hi ha d'haver unes normes i uns deures que no es poden descuidar. M'agrada veure els rètols en català, però em pregunto... obligant a fer-ho, ajudem la llengua? fem que la gent l'estimi?
No sóc innocent i conec la gent que s'agafa amb el que pot només per anar en contra i per tant hi ha un punt d'equilibri de difícil solució. Ja ho vaig dir fa pocs dies en aquest blog i ho torno a repetir: On seríem si no hi hagués una política lingüística en defensa del català? Qui vol entendre-ho ja ho entén i qui no ho vol...