dijous, 16 d’abril del 2009

Més respecte i menys xuleria

Mentre Sarkozy titlla de poc intel·ligent el president Zapatero, perquè el copia, Obama vol copiar l'AVE de Zapatero, i jo demanaria una mica de respecte, perquè qui insulta no només deixa mal parat a l'altre, sinó que es retrata sense adonar-se'n.
No he seguit massa la trajectòria del president francès, però pel que es pot veure de tant en tant pels diaris, li agrada destacar, encara que sigui per excentricitats. Ara, segons acabo de veure, es va dedicar a criticar a tort i a dret a tots els caps de govern que li passaven pel cap. Això ven? Potser ens agradaria pensar que no, però si els programes porqueria triomfen a la televisió, amb unes quotes de pantalla que fan feredat, què ens pot fer pensar que no triomfi un polític que trenca tabús i comportaments?
És clar que si al costat hi posem un polític que no es cansa d'incomplir l'allau de promeses que fa, ja no saps què pensar ni a qui situar en pitjor lloc de l'escala de la desafecció, que fa dies que no se'n parla.
A mi no m'agrada el polític xulo, que vol passar per un superhome, que tot li funciona i que es pensa saber de tot, però em fa pena que em representi un polític avorrit a qui el discurs se li ha ratllat i no hi ha manera que avanci. Ho tenim fotut. Ja fa massa temps que els colors no brillen.