dilluns, 27 d’abril del 2009

Educació, cinema i capacitat lingüística

M'ha cridat l'atenció el títol de l'article periodístic de La Vanguardia: "Espanya és a la cua d'Europa en capacitat lingüística". Una frase dita pel comissari de multilingüisme de la Unitat Europea, el senyor Leonard Orban, i atribuint la culpa no només al sistema educatiu, sinó també al doblatge de les pel·lícules estrangeres.
Sempre he considerat important el coneixement de diferents llengües, i quan he llegit crítiques al català basant-se en els problemes que ocasionava als petits pel fet d'haver d'aprendre castellà i català, m'he indignat per la ignorància o mala fe de qui ho proclamava.
És ben cert, i així ho crec, que si no ens haguessin acostumat a doblar les pel·lícules, el nivell d'anglès, sobretot, seria un altre, i la nostra ment també més clara. Recordo les meves estades a Bèlgica on les pel·lícules de la televisió, a la regió de Brussel·les, anaven subtitulades en flamenc i francès. Amb el fill de la família, que no parlava francès, ens enteníem en anglès, tot i que ell no l'havia estudiat mai; l'anglès que coneixia era de mirar la televisió.
Quan es treu el tema de les pel·lícules doblades o subtitulades es crea conflicte entre els defensors d'un o altre sistema. A casa, sempre que això és possible, acostumem els fills a mirar els programes en versió original. No els agrada i cal insistir un dia sí i un altre també, però creiem que a la llarga és positiu per a ells. L'experiència de l'estiu passat, va fer que s'afeccionessin a l'anglès i que enguany vulguin repetir.
No sé si som a la cua, o els britànics ens guanyen (de fet ells només necessiten l'anglès), però aconsellaria a tothom que ampliés el coneixement de llengües i a qui correspongui, que es potenciï les versions originals subtitulades.