dissabte, 11 d’abril del 2009

De quina societat basca parlem?

Em fa gràcia llegir les declaracions del PNB afirmant que la societat basca castigarà el PSE. Per què? per què ha pactat amb el PP per quedar-se amb la presidència del govern? de quina societat basca parlen? de tota o de qui va votar el PSE?
Els que no varen votar al partit socialista basc com els castigaran? els que varen votar el PP, castigaran els socialistes per haver pactat amb el seu partit? Crec que les declaracions del PNB són fruit del disgust i emprenyamenta d'haver perdut el govern que tenien des de sempre. També va passar a Catalunya amb CIU, i també vàrem poder escoltar declaracions amenaçadores.
Si fos basc em centraria millor a especular què pensen els votants del PSE, sobre el pacte amb el PP. Aquí crec que hi ha més "morbo" i es pot especular millor. El votant socialista pot veure amb bons ulls que es pacti amb els populars? Potser des de fora no som capaços de veure que el PNB és l'adversari polític a combatre pels socialistes bascos, i que el pacte amb el PP és la manera de deixar fora del govern els que fins ara han governat. Malgrat això, però, tota especulació sobre l'acceptació del pacte per part de l'electorat socialista és possible, i aquí es podria demanar què passarà més endavant, encara que tenen quatre anys per demostrar que no s'han equivocat.
Una cosa ben diferent és el que passarà a la resta d'Espanya, i ja s'ha vist com afectava l'equilibri de forces al Congrés de Madrid. El fins ara garant de la majoria socialista, s'ha fet enrere i això ha permès que l'oposició guanyes alguna votació.
El problema de tot plegat el trobo en les persones i els corrents d'opinió que s'escandalitzen amb segons quins pactes entre partits, i no són capaços d'analitzar i valorar cada situació en particular. Entenc que els partits afectats s'exclamin i demostrin el seu disgust, però els mitjans de comunicació i opinadors han de ser capaços d'analitzar més el contingut i el camí que prenen els partits polítics a partir dels pactes, més que no pas pensar en el mal d'ulls que pugui fer un pacte concret.