En una improvisada conversa hem sortit a parlar d'Internet, i de com havíem perdut la intimitat, essent nosaltres els primers culpables, si ho podem definir d'aquesta manera, pels nostres escrits al blog, al Facebook... però també per registres que no controlem, des de qui és sancionat, premiat o calumniat.
Precisament ens hem aturat en aquest darrer exemple i lamentàvem la facilitat per penjar la llufa a una persona innocent, i de com era pràcticament impossible recuperar la honorabilitat. Penso en aquests moments en un exemple que avui escoltava a Catalunya Ràdio, en una tertúlia on participava el vigatà Ramon Espadaler, ex conseller de Medi Ambient, parlant del també ex conseller, el senyor Ignasi Farreres, que ha estat absolt de les acusacions que se li varen fer. Si entreu a Google veureu molts apunts que el vinculen a delicte, malversació... tot això l'acompanyarà sempre.
Suposo que tots heu fet la prova d'anar a Google i escriure el vostre nom per veure quantes entrades tenia, i segur que haureu tingut alguna sorpresa, alguna notícia que no esperàveu o que no recordàveu. Penseu per un moment què passaria si algú hagués escrit alguna cosa en contra vostra... allà ho veuríeu i també la vostra família, els vostres amics, els veïns, els companys de la feina i persones que només us coneixen de vista...
A la mateixa conversa de la ràdio hi havia un periodista, que no he pogut arribar a saber de qui es tractava, que culpava els de la seva professió de fer mullader a costa dels polítics, i es preguntava i preguntava als tertulians si no hi havia també periodistes corruptes, i periodistes que no feien bé la seva professió... també arquitectes, enginyers...
Oi que us imagineu el mal que poden fer uns mals periodistes propagant injúries i calúmnies? Oi que a tothom us vénen a la memòria exemples d'aquestes males arts? Oi que podeu entendre que no agradi a ningú veure's injuriat a Internet, i saber que qualsevol persona ho pot veure i creure-s'ho?
Espadaler deia que els polític hi eren perquè així ho havien triat, i que podien aguantar més o menys els insults reiterats, però afegia que els que s'ho passaven malament eren els familiars propers. Potser hauríem de ser més valents, i no permetre que els calumniadors visquin tranquils, sinó que hauríem d'enviar-los a pagar la seva culpa i sinó per què no s'ho pensen dues vegades abans d'actuar.
Precisament ens hem aturat en aquest darrer exemple i lamentàvem la facilitat per penjar la llufa a una persona innocent, i de com era pràcticament impossible recuperar la honorabilitat. Penso en aquests moments en un exemple que avui escoltava a Catalunya Ràdio, en una tertúlia on participava el vigatà Ramon Espadaler, ex conseller de Medi Ambient, parlant del també ex conseller, el senyor Ignasi Farreres, que ha estat absolt de les acusacions que se li varen fer. Si entreu a Google veureu molts apunts que el vinculen a delicte, malversació... tot això l'acompanyarà sempre.
Suposo que tots heu fet la prova d'anar a Google i escriure el vostre nom per veure quantes entrades tenia, i segur que haureu tingut alguna sorpresa, alguna notícia que no esperàveu o que no recordàveu. Penseu per un moment què passaria si algú hagués escrit alguna cosa en contra vostra... allà ho veuríeu i també la vostra família, els vostres amics, els veïns, els companys de la feina i persones que només us coneixen de vista...
A la mateixa conversa de la ràdio hi havia un periodista, que no he pogut arribar a saber de qui es tractava, que culpava els de la seva professió de fer mullader a costa dels polítics, i es preguntava i preguntava als tertulians si no hi havia també periodistes corruptes, i periodistes que no feien bé la seva professió... també arquitectes, enginyers...
Oi que us imagineu el mal que poden fer uns mals periodistes propagant injúries i calúmnies? Oi que a tothom us vénen a la memòria exemples d'aquestes males arts? Oi que podeu entendre que no agradi a ningú veure's injuriat a Internet, i saber que qualsevol persona ho pot veure i creure-s'ho?
Espadaler deia que els polític hi eren perquè així ho havien triat, i que podien aguantar més o menys els insults reiterats, però afegia que els que s'ho passaven malament eren els familiars propers. Potser hauríem de ser més valents, i no permetre que els calumniadors visquin tranquils, sinó que hauríem d'enviar-los a pagar la seva culpa i sinó per què no s'ho pensen dues vegades abans d'actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada