diumenge, 22 de febrer del 2009

Tarda de Rigoletto

Aquesta tarda he sintonitzat Catalunya Música i m'he trobat amb la retransmissió de l'òpera de Giuseppe Verdi, Rigoletto. Un enregistrament amb la interpretació, com a duc de Mantua, del tenor canari Alfredo Kraus.
Confesso que no sóc un gran coneixedor del món de l'òpera, però sempre he pensat que aquesta obra de Verdi era de les més fàcils d'estimar per part de les persones que com jo aterrem molt de tant en quant a escoltar òpera.
La història de Rigoletto es desenvolupa, com és habitual amb moltes òperes, entremig de la passió, la venjança, els sentiments i la mort, i la veritat és que no m'interessa gens, i potser és per això que no he acabat d'entrar mai en aquest món, però sí que em fixo en la música i Rigoletto té àries interessants, força simples, però que entren bé, i també algun quartet i trio destacable.
L'òpera i els musicals, salvant les grans distàncies, tenen en comú la servitud d'haver d'oferir un gran nivell teatral i musical, i no sempre els seus actors i actrius tenen el nivell suficient en ambdues arts. Qui no haurà assistit a la representació d'un musical i no ha observat com la musicalitat dels seus actors i actrius té molt que desitjar? o bé no haureu anat al Liceu i us haureu trobat amb algun solista i sobretot el cor, actuant de manera encarcarada? Aconseguir moure's per l'escenari amb desimboltura i un bona interpretació musical és difícil, i avui encara hi ha molt a fer.