divendres, 13 de febrer del 2009

La paraula i les persones

Hi ha dues idees que volia treure avui, i m'ha estat difícil escollir-ne només una; és per això que he decidit comentar les dues, perquè en el fons de tot hi ha el mateix valor. La primera la resumiria en "la força de la paraula no l'atura res ni ningú", i la segona l'expressaria: "no hi ha partit més important que la persona".
Una conversa que havia de durar cinc minuts, s'ha allargat gairebé dues hores, i ha estat una prova més que parlant la gent s'entén, o bé que a vegades entre les persones existeix un feeling que supera les pròpies diferències. No és cert que només puguin dialogar de manera profitosa les persones que pensen igual, sinó que a vegades la conversa entre diferents maneres de pensar, resulta més efectiva.
Amb converses com aquesta t'adones que les obsessions són declaradament enemigues de la raó, i que hi ha persones amb qui mai podràs fer més de tres passes junts, perquè són incapaços d'asseure's a parlar i escoltar.
És per això que dono tanta importància a la paraula, la que permet expressar les teves idees, però sobretot la que et permet entendre les dels altres. Saber escoltar seria la màxima; sense aquesta habilitat, el fracàs és garantit.
La segona idea me l'ha recordat l'Antoni Farrés, exalcalde de Sabadell que avui ha mort, víctima d'un càncer de pulmó. Farrés va governar la ciutat de Sabadell fins que va decidir no presentar-se. El seu partit va perdre un gran polític, i també el govern de la ciutat. Farrés és un exemple evident de que la persona està per sobre del partit, i amb això no faig cap tipus de valoració del seu partit, sinó que voldria tan sols deixar clar que són les persones les que donen forma als partits, i no a l'inrevés. Quan funciona al revés, és quan el partit es queda orfe de persones amb capacitat per liderar-lo.