dimecres, 4 de febrer del 2009

El dolent de la pel•lícula

Ja tenim el dolent de la pel·lícula, i per tant ja podem estar tranquils. Això passa eh! sembla que necessitem trobar el culpable i ja està tot solucionat. Doncs, també ens passa amb la crisi econòmica actual. Al carrer, als mitjans informatius i el mateix president del govern tenen clar que els bancs i caixes no estan fent el que haurien de fer.
Negar la pròpia culpa és absurd, i en la situació actual tots hauríem d'entonar el nostre "mea culpa". Bé ens ha anat que els bancs no miressin prim a l'hora de concedir hipoteques, quan hem volgut comprar el pis o la casa, sense tenir en compte quina era la nostra economia, ni haver valorat l'import amb què ens hipotecàvem.
No és honest que el govern desviï la culpa i l'atenció, quan durant tants anys hem anat parlant de la bombolla immobiliària, que fins i tot algun responsable polític havia gosat rebatre. Cal que cadascú carregui amb la seva part, i que tots plegats busquem solucions.
Ens escandalitza llegir els impressionants beneficis de la banca, en uns moments en què hi ha tanta gent que se'n va a l'atur, i arribem als quatre milions de parats, però aquests beneficis no són res comparats amb els que obtenien en èpoques grasses. I llavors no ens queixàvem?
Parlo com a ciutadà de carrer i no com economista, i em pregunto: és normal una societat en què el sector primari i el secundari van a la baixa i on ningú s'hi fa ric, i en canvi els guanys estiguin en la banca? a costa de qui?
No ens equivoquem i ens dediquem a criticar els senyors banquers, sinó que en tot cas ens hem de carregar el sistema que ho permet. És cert que quan tothom passa gana queda molt malament veure aquell que no té prou mans ni prou boca per engolir-ho, però evitem anar amb els ulls clucs i només obrir-los quan no hi ha pràcticament solució.
Necessitem el crèdit dels bancs per poder posar en marxa una altre cop l'economia, però exigim que siguin cauts a l'hora de concedir-lo, perquè no sigui pitjor el remei que la malaltia.