dimarts, 24 de febrer del 2009

800 milions

La veritat és que ja m'he descomptat i no sé si ens en deuen, si ens en donen de més, si ja fem les paus... Amb tantes negociacions, pròrrogues i promeses arriba un moment que un ja no sap on som ni què volem. És allò de mirar els teus i... si veus que fan rialles, penses que és positiu, i si fan mala cara, entens que no ha anat bé.
He llegit que... "Salgado..." i pensava coi és el mateix Salgado de sempre? No, es referien a la ministra Elena Salgado; ja no recordava que hi havia una ministra amb aquest nom, i que era d'Administracions Públiques. No sé si és la que ens ha de donar més diners als ajuntaments per fer front a la crisi que vivim de ben a prop.
No sé on aniran a parar, encara que la notícia els repartia per àmbits d'actuació, però m'agradaria pensar que alguns d'aquests vindran a parar a Arenys, per fer aquelles obres que fa tants anys que somiem... el passeig entre Arenys i Caldetes, l'altre passeig fins a Canet (perquè si ens hem de refiar de la Generalitat, em sembla que ni els nostres fills ho veuran).
Fa gràcia sentir a dir la frase "són dels nostres" o també "ara ho tenen bé perquè són dels seus". Ho diu la gent dels partits polítics, i ens arribem a creure que és cert. Potser amb les engrunes, alguna cosa hi hagi, però en allò que interessa... no hi ha color que valgui! Ja ho he dit moltes vegades que sempre havia pensat que quan la Generalitat tingués polítics que haguessin passat pels ajuntaments, tot canviaria, i se'ns tindria més en compte, però... fixeu-vos el president Montilla, o el conseller Nadal, per donar només dos noms; tots dos han estat alcaldes i ara governen el país. Hi heu notat? Jo no, i els ajuntaments continuem pagant els plats trencats. Des de la Federació de Municipis es multipliquen les reivindicacions, però si alguns d'ells arriba a la Generalitat, automàticament canviaran d'actitud: Mutis. Jo encara crec en les persones que treballen per assumir responsabilitats, per poder resoldre allò que sempre han volgut fer i han reclamat; una posició diferent és un frau a la societat i a un mateix.