Prou arrogància i amenaces

Sempre he pensat que el senyor Solbes era un bon ministre d'hisenda, capaç de dirigir l'economia del país, i assessorar al president Zapatero, que em sembla força negat en coneixements econòmics. Ara no posaré en dubte la formació del ministre, però li critico i menyspreo la seva arrogància i actitud dèspota. No es pot anar així per la vida, i menys en qualitat de ministre de govern progressista. Amb aquestes actituds no aconseguirà res més que crispació, i també la mig oblidada desafecció de què ens parlava el president Montilla ja fa bastants mesos.
El president ha advertit, aquesta tarda a Vilopriu, que no acceptarà que s'imposi res a Catalunya. Els de la meva generació vàrem viure molts anys amb imposicions dràstiques, com per exemple la llengua castellana per sobre de la materna, com per ara reviure imposicions prepotents com si es tractés d'una colònia espanyola.
Hem d'acceptar les divergències i opinions contràries, però tot això només es pot solucionar a partir del diàleg i negociació, i mai amb imposicions. No és estrany que el PP es posi del costat del ministre i del PSOE, amb discursos i plantejaments autoritaris com el del senyor Solbes.
Els diaris haurien de col·locar un semàfor vermell al ministre, perquè Espanya no es mereix un ministre que actuï i amenaci d'aquesta manera.
Penso que el president espanyol Zapatero, està perdent els papers, i la seva incapacitat per complir amb les promeses l'està fent perdre molts punts, no només electorals sinó també ètics. El ministre Solbes no l'ajuda gens, però el responsable màxim és el cap del govern de l'estat, i d'això n'ha de ser conscient i responsable.