dimecres, 27 d’agost del 2008

Aneu al camí de mar

M'ho deia en Manel, "s'ha convertit en una rambla". La veritat és que es fa agradable passejar, al capvespre, arran de mar. Ho hauria de fer més sovint, però no trobo el moment, o bé prioritzo la feina.
Hi he volgut anar perquè m'han comentat que s'han aixecat veus alarmants per l'actuació al camí de mar. Puc entendre reaccions de vilatans, sobretot en una població amb premsa groga i dirigida per persones que sovint es creuen posseïdors de l'única veritat. La influència és gran. Em costa d'entendre, però, si vull considerar-los seriosos, que siguin partits polítics que creen alarma social, m'imagino que per interès purament partidista, per semblar que fan alguna cosa per als vilatans. Em refereixo a les declaracions del cap de llista i regidor electe del VIA, que Ràdio Arenys se'n fa ressò al seu web.
Haig de dir que en aquesta ocasió m'he trobat amb persones que me n'han parlat de manera positiva, la qual cosa no és freqüent, i no me'n queixo perquè sóc el primer que demano que se'ns digui tot allò que no funciona, per intentar trobar i aplicar la solució. En aquest cas, però, me n'han parlat bé i, sense que els digués res, m'han comentat que la pudor desapareixeria amb l'oxigenació de la terra.
La sorra no arriba al mar. Ho he comprovat, com també ho vaig fer fa un parell de dies, que hi vaig anar a passejar després de moltes setmanes de no fer-ho.
Convido a que la gent hi vagi. Bé, de fet són moltes les persones que hi van; passegen o corren i descansen en els bancs encarats a mar. Les bretolades constants no permeten que les fonts estiguin sempre en funcionament, però es procura anar-ho arranjant. Ja portem 7 aixetes renovades fruit de les accions de brètols, que també n'hi ha a Arenys.
Per a la gent que no coneixeu la nostra població i que us hi heu deixat caure, no us alarmeu, no tot és tan dolent com ho pinten, encara que hi ha molta feina a fer i som lluny de poder cantar victòria.