diumenge, 3 d’agost del 2008

El meu cor és a Vlaanderen

Avui hem rebut males notícies. Feia temps que no en sabíem res, i avui hem sabut que la nostra amiga de Flandes s'ho està passant molt malament. Ja fa uns quants anys que, tot i la seva joventut, se li va diagnosticar esclerosi múltiple, un malaltia d'aquelles que va rosegant la persona i a part del dolor li va minvar la seva capacitat motriu.
La nostra amiga era una persona plena de vida, molt activa i amb un esperit de superació envejable. Tot això és el que l'ha ajudat en l'enfrontament amb la malaltia, i que li ha allargat el temps de vida que ara sembla que s'esmuny.
Exageradament honesta, senzilla, però ferma en els seus convenciments, alegrava qui estava al seu costat, perquè no tenia un no per a ningú i s'enfadava molt davant les injustícies i no s'ho podia callar.
Era una convençuda nacionalista flamenca, que no suportava que a Brussel·les algú no conegués la seva llengua. Va voler aprendre el català, i va seguir cursos a Vic, i en estades a Barcelona i Arenys. La gent amb qui es veia s'estranyava que parlés el català i no sabés res d'espanyol. Entenia el fet català i li donava suport.
La seva salut està molt malmesa i necessita algú al costat que la pugui cuidar i ajudar en les necessitats més bàsiques d'un ésser viu. La seva companya, amb qui ha compartit espai, temps i amor, no la deixa per res del món, i tot i que la seva salut tampoc és cap meravella, ha deixat la feina per estar amb ella.
Quan veus el sofriment amb nom i cognoms, t'avergonyeixes dels moments tristos motivats per insignificances si ho comparem amb els problemes de salut. La nostra amiga va conèixer la Clara i l'Ignasi, i els ha recordat sempre.
M'alegra saber que té la família i els amics al costat. Ella sempre ha tingut amics i amigues que l'han estimat molt, perquè ella estima molt. La família era més complicada. El pare va morir molt jove i la mare tenia problemes de salut que li afectaven el temperament. La seva germana bessona, va tornar d'Amèrica per estar més a prop, i m'imagino que la deu estar cuidant tot el que la seva companya no pot.
Ho he dit al començament, i ho dic al final: avui és un dia trist perquè hem conegut la situació terminal en que es troba la nostra estimada amiga. Des d'Arenys només podem demanar a Déu que no la faci patir més del que ha estat patint tots aquests anys, i li doni la pau que es mereix.