dissabte, 9 d’agost del 2008

El meu suport al govern català

Les declaracions de la vicepresidenta del govern espanyol acusant el president del govern català d'excessos verbals, per haver declarat simplement que el govern espanyol havia incomplert en l'Estatut aprovat i referendat, ara fa dos anys, mereixien el rebuig més enèrgic de tota la societat civil i política catalana, sigui quina sigui la seva ideologia política, perquè no estem parlant d'independentisme ni federalisme ni nacionalisme espanyol, sinó d'incomplir amb una llei aprovada pel Congrés de Madrid, per no citar el Parlament català ni el referèndum, no fos cas hi vulguin veure res estrany.
El president Zapatero i tot el seu govern, i destacant de manera especial la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega, han perdut tota credibilitat davant la ciutadania espanyola, perquè una vegada més han fet gala de l'incompliment de la paraula donada, i en aquesta ocasió aprovada formalment.
Ahir ho deia en Saül Gordillo havent acabat la presentació del seu llibre a la Biblioplatja d'Arenys de Mar, que aquestes activitats i maneres de fer provoquen el desencís de la població vers la política i els polítics i llavors ens estranyem dels alts nivells d'abstenció en les eleccions que es van succeint.
Des d'aquest meu bloc vull donar el meu suport a l'actitud del president Montilla i a tot el seu govern, perquè només mantenint-se fort en la defensa de la justícia i compliment de les lleis, podrem confiar novament amb les persones que es dediquen a la política. Catalunya es mereix una resposta contundent al menyspreu manifestat pel ministre Solbes, la vicepresidenta i el mateix responsable màxim del govern espanyol, el senyor Rodríguez Zapatero, que posen en dubte la seva legitimitat per continuar governant el país.
També demano a tots els partits polítics catalans que decantin estratègies partidistes i procurin consensuar una actitud i estratègia única en la defensa dels interessos dels catalans, siguin autòctons o arribats de fora, sigui quina sigui la seva ideologia i estratègia política, perquè en aquests moments no ens juguem el grau d'autonomia o d'independència, sinó la capacitat financera de la nostra societat, per avançar en uns moments difícils econòmicament.
És la societat civil que s'ha de mobilitzar i fer sentir, però amb ella tot el món empresarial i de poder econòmic que també pateix la injustícia del sistema de finançament actual, amb un nivell d'infraestructures que ratllen el subdesenvolupament.
Tinc l'esperança que el govern català rebrà el suport suficient per mantenir el seu pols amb un govern espanyol en hores baixes i una oposició que en voldrà treure profit escanyant encara més les legítima reclamació catalana.

1 comentari:

Maurici ha dit...

No és el primer cop que el President Montilla "s'encara" amb el govern "amic" ¿com acaba?, fotuts com sempre i els 25 "optimistes" votant favorablement el pressupostos. Em jugo un pèsol.