dijous, 7 d’agost del 2008

No és qüestió només de lamentacions

Mireu, no us explico res de nou, però fa dies que hi estic pensant i avui, mentre llegia la notícia d'un nou assassinat d'una jove en mans del seu xicot, he pensat que ho havia de dir. Tots ens lamentem de fets com aquest, perquè són horrorosos i se'ns remouen les entranyes, siguin de casa els veïns o de l'altra punta del món. No dubto del treball de formigueta que es fa des de les diferents administracions públiques i també de la societat civil, tant a nivell particular com a través de diferents entitats, però no n'hi ha prou i hem de ser-ne conscients.
D'una manera o altra som testimoni; la nostra imatge, el nostre comportament afecta altres persones; tenim responsabilitats educatives, socials, cíviques... tots tenim l'obligació d'actuar a consciència en el nostre àmbit i en les nostres obligacions de pare, de veïna, de cap de servei, d'encarregada, de polític, de comerciant, de pescador... no hi ha cap feina, cap actuació que es lliuri de portar a l'esquena un grapat d'accions i consideracions a tenir en compte.
Si no eduquem els nostres fills en la sensibilitat, el respecte i la solidaritat, què podem esperar del futur de la nostra societat? Si no som respectuosos amb els que depenen de nosaltres a la feina, a l'entitat, a la vila, què exigirem als nostres joves i a la societat en general?
No estic parlant de cursileries, aquí en tot cas hi ha el problema si algú s'ho pensa. No em referiré a com vàrem ser educats ni a si els nostres pares o varen fer millor que nosaltres. La societat és canviant i els paràmetres comparatius són enganyosos. Només cal mirar-nos i observar com actuem i si ho fem de manera exemplar, o bé contribuïm a sembrar menyspreu, odi o rivalitat pura i dura.
No es tracta de criar xais ni persones dèbils, sinó persones que sàpiguen defensar els valors que necessita tota societat humana que vulgui avançar.
La violència de gènere és esgarrifosa i cruel, i els causants unes persones menyspreables, però ens preguntem si hem fet alguna cosa per evitar-ho? no l'assassinat en sí, sinó que aquella persona hagi arribat a ser capaç de fer-ho?
Cada nou assassinat que es produeixi ens lamentarem i ho denunciarem, però afegim-hi aquesta reflexió, i a veure si a partir d'ara obrem d'una altra manera, amb els fills, els treballadors, els amics, els vilatans... No és tan difícil, només cal voluntat.

1 comentari:

Jaume Pros ha dit...

Contra la volència de gènere cal lluitar des de dos fronts: la prevenció mitjançant les campanyes informatives i educatives, i l'acció contundent contra els maltractadors. totes dues accions són complementàries i no podem obviar-ne cap d'elles.

Salutacions