dijous, 27 de març del 2008

Tot fa pensar que no canvia res

L'altre dia sentia en una tertúlia radiofònica com arribaven a la conclusió que a Espanya no hi havia lloc per un partit d'extrema dreta, perquè el PP ja els representava. Ho he dit també més d'una vegada en els escrits del meu blog, i veig que ho hauré de continuar defensant, que el PP no té res a fer a casa nostra, mentre es mantingui la dreta civilitzada de Convergència i Unió. És una sort que no ens passi com a la resta d'Espanya, on existeix de manera absoluta el bipartidisme, en què l'única alternativa a una proposta socialista és la dreta més rància i casposa.
No és estrany doncs, que el partit socialista tingui entre les seves files, i en llocs destacats, a personatges com el senyor Bono, que en altres contrades formaria part de partits dretans.
Aquest vespre llegia a Internet com molt probablement el PSOE cediria dos llocs a la mesa del Congrés, a CIU i PNB, ja que el PP vol mantenir les quatre places que li corresponen. La veritat és que el PP continua en la mateixa línia, de fer-se antipàtic i fer-ho servir per semblar més fort. Personalment crec que és una bona manera de donar ales al PSOE i de fer-lo aparèixer molt més dialogant. Per altra banda, però, sembla que el fet d'haver augmentat el nombre d'escons al Congrés, una vegada paït que no han pogut recuperar el govern, no els permetrà aprendre la lliçó i tot fa pensar que continuaran amb la mateixa tàctica de l'anterior legislatura. Seria bo que els altres partits, sobretot el PSOE que és qui té més diputats, aprenguessin a treballar sense obsessionar-se per l'actitud del PP, i sobretot sense que la pressió els desviï massa del trajecte.