dimarts, 11 de març del 2008

I avui les justificacions

Ahir parlava de les interpretacions i avui podria fer-ho de les justificacions, sobretot les que es comencen a llegir passades unes quantes hores. No cal dir que la sinceritat es troba en la reacció espontània; a mesura que passen les hores, un es va creant tota una cuirassa que farà servir per dissimular el fracàs o el disgust.
Quan coneixes a algú a qui li has seguit els escrits i comentaris, i que saps per on es mou, o de quin costat coixeja, t'és molt més fàcil entendre el per què de les arts dissimuladores, o les tècniques per despistar el personal.
Tot i ser conscients que tot allò que puja, baixa - em sembla que era en Jordi que ho deia - és comprensible que davant d'uns mals resultats electorals, es busquin tota mena d'excuses, o el que encara és millor, aplicar la teoria de que la millor defensa és un bon atac.
Ningú nega que els resultats del PSC han estat bons. Seria cosa de cecs o d'estúpids, però sí que hi ha qui li dóna la volta i li busca les pessigolles. No és qüestió que l'èxit els encegui, però voler aigualir-los la festa, tampoc crec que sigui una bona política, sinó més aviat una manera d'enganyar-se i no haver d'empassar-se moltes de les paraules i discursos predicats durant molt de temps.
A casa dèiem: si l'enveja es tornés tinya, mig món es grataria. Hi haurà, doncs, qui se les haurà per recuperar el discurs i justificar allò que no és justificable, abans d'acceptar que les coses són com són, i que ningú és més pur que l'altre. Voldria creure que el seny, en aquesta ocasió, guanyarà a la rauxa, i que no caldrà fer grans cremades, per tornar al mateix lloc.