divendres, 28 de març del 2008

Es creien molt purs i ara els altres riuen

Tot plegat una mica de despropòsits, però parlar-ne... és allò de no fer llenya de l'arbre caigut. Ara que, si fossin uns altres... en trobaríem pàgines de diari senceres. S'ho havien de menjar tot, a casa i a fora, però no ha estat ben bé així. Era una posició fàcil, la més fàcil i vendible, però molt idíl·lica, utòpica, irreal.
Tot el que puja, baixa i a vegades ho fa de cop i s'emporta el que troba pel mig, i els altres s'ho miren i se'ls escapa el riure per sota el nas, però no ho poden fer gaire, perquè la història es repeteix i podrien passar d'un costat a l'altre fàcilment.
Seria bo aprendre de la història, i en aquest cas, adonar-se que allò que tu i els amics penseu i defenseu, pot resultar que només siguis tu i els teus amics els que esteu al davant d'aquell projecte. A vegades ens confonem i no sabem veure més enllà de la bombolla que ens tanca i no ens deixa veure més enllà.
Ara es barallen entre ells, i és entre ells que hauran de decidir qui té més suport per tornar a competir amb els altres, amb aquells que han menystingut, a qui han mirat per sobre les espatlles, però seria bo que es fes d'una altra manera, gràcies a l'experiència viscuda.
Però tot això podrà ser si l'anàlisi i valoració que s'està fent ara és sincera, perquè si s'està fingint i només es busca la manera de tenir més poder, podran sortir guanyadors, però la lluita exterior no la superaran.