dijous, 6 de març del 2008

Cara o creu, qui paga?

Zapatero s'ha compromès davant d'uns quaranta mil ciutadans (segons han informat fons del partit), a treballar amb Montilla per la millora de les infraestructures del nostre país i per l'Estatut. Fa quatre anys ens va prometre defensar l'Estatut que sortís aprovat al Parlament de Catalunya, un estatut que va obtenir la majoria de vots dels parlamentaris catalans. El què va passar després, ja ho coneixeu.
Rajoy promet a València, el trasvassament de l'Ebre, i ningú li retreu que amb la sequera actual, no hauria servit de res la gran despesa pressupostària. També ha promès que el TGV arribarà a València. M'imagino que procedent de Madrid i no de Barcelona, perquè l'eix del mediterrani no interessa al govern centralista, ni als mateixos pperos valencians.
La pregunta que em faig sempre és sobre l'eficàcia d'aquests mítings multitudinaris, si aconsegueixen cap vot indecís. Tinc clara la teoria que els humans ens apuntem al guanyador, i per tant, quantes més expectatives de guanyar té un partit, més votants incorpora. Potser per això cada vegada les falques electorals dels partits, dediquen més temps a criticar l'adversari directe que no pas a ressaltar els mèrits propis pels quals et demanen el vot.
Serà per això que no m'agrada assistir a mítings multitudinaris, perquè no tens cap opció de participar, de fer baixar el comunicant i discutir la jugada. Són sermons a dalt la trona, que només tenen un objectiu: aconseguir el màxim nombre de vots, per poder conquerir el govern, al marge, però de l'opinió matisada, de les aportacions... Normalment en els processos electorals per a les municipals, tenen més presència d'aquests elements que ara trobem a faltar.
Diumenge decidirem si continua el govern d'aquests quatre anys, o tornen els successor d'Aznar. El nostre vot serà decisiu i convindrà pensar-ho bé. Uns i altres ens han ensenyat les cartes, i encara que no són gaire bones, segur que n'hi ha una de millor que l'altra. Jo ho tinc clar! mal x mal, no canviem gaire, perquè dissortadament seria per perdre-hi.