divendres, 28 de setembre del 2007

Ibarretxe 2008 - Carod-Rovira 2014

Encara que aparentment pot semblar que la victòria és d'en Carod-Rovira, realment passa tot el contrari, o no!
Avui es feien públiques les paraules del lehendakari basc, durant el debat de política general del Parlament basc, en què informava de la convocatòria d'una consulta popular sobre el futur del País Basc, el 25 d'octubre de 2008.
Els ritmes no són els mateixos ni tampoc els resultats que s'obtenen. Nosaltres acostumem a parlar-ne molt, abans de fer el primer pas. Ells decideixen aviat, potser fins i tot massa precipitadament, però assumeixen el ris. Nosaltres planifiquem, discutim, dialoguem i ens costa posar-nos d'acord. Ells, a la seva manera també planifiquen, però sense massa embuts.
Ells disposen del Concert econòmic, i nosaltres hi somniem des de fa anys; anem fent passes força insignificants, per aconseguir arribar a l'horitzó que ells estan a punt de deixar enrere. El seu Estatut va ser primer. Seran també primers a ratificar una consulta popular sobre què volen ser?
N'estic convençut, però no ens equivoquéssim. Que ells vagin primers no és cap garantia perquè els segons ho tinguem més fàcil. No passa allò tan típic de les famílies, en què el germà gran trenca barreres i tabús, que els germans que el segueixen no necessiten lluitar-hi. Ells varen ser primers, però el Concert Econòmic només se'l varen quedar ells.
És bo aquest anunci del lehendakari? Ens beneficia o perjudica? Deixaran de parlar de la crema de fotografies, uns, i de cremar-ne, els altres?
Els diaris necessiten vendre, i massa dies amb la mateixa notícia no ven. S'han de buscar nous titulars i, a poder ser, polèmics; que hi hagin d'intervenir els màxims dirigents del PP i el PSOE. Els polítics són uns bons generadors de notícies-bomba, també els més casolans, els del municipi. I els periodistes són bons transmissors d'aquestes notícies, sinó creadors a vegades. També els de petit abast, els del municipi.
Tenim assegurat un bon sideral, i la reacció a casa també valdrà la pena. Les declaracions del lehendakari no passen mai desapercebudes a casa nostra. A vegades hi mirem de reüll, fins i tot amb cara de ganyotes, però hi mirem. Sabem que diguin el que diguin, pensem el que vulguem pensar, en el fons no deixem de mirallar-nos-hi, encara que després ens disfressem amb moltes capes de maquillatge, perquè... no és massa ben vist.