diumenge, 23 de setembre del 2007

Estrena de la tardor

L'apunt 750 del meu blog el dedico a l'estrena que aquest matí hem fet de la tardor, al bell mig del Montseny. Un paratge ideal per a qui estima la muntanya i s'ho passa bé caminant per dins les seves entranyes.
Hem recuperat el nostre conductor i narrador, en Ramon Verdaguer, un xic desentrenat, segons manifestava ell mateix, però heu de pensar que no és fàcil caminar i superar desnivells de certa categoria, sense parar de parlar. En Ramon té necessitat de poder parlar i explicar llegendes, dites, anècdotes... però els que l'acompanyem no sabríem caminar sense poder-lo escoltar.
Us puc explicar què hem fet i per on hem anat, però us convido a que visiteu la web d'en Ramon que us resultarà més amena i aprendreu nou vocabulari. Avui ens ha explicat el significat de "tempir" (Saó, aigua de pluja que és absorbida per la terra).
Deixeu-me, però, que us comenti de manera més prosaica i entenedora per als mortals que ens perdem en el món de les metàfores, que quan diu "les bèsties de bast modernes ens vénen de Casablanca, allà on En Bogart va descobrir el principi d'una gran amistat" es refereix a una màquina voluminosa que ens hem trobat durant el trajecte i que, segons es podia deduir, obria una rasa, enterrava uns tubs conductors, i en deixava constància amb una tira de plàstic, tot això avançant sobre el terreny. A la màquina es podia llegir, en francès, la procedència de Casablanca. Ens hem quedat amb les ganes de saber si l'empresa constructora i els seus treballadors també tenien la mateixa procedència.
En Ramon no explica en el seu blog que ens hem ficat al mig d'una batuda del senglar, rodejats de gent armada i gossos de caça, al so del cornetí, i per tant no diu que en algun moment no les teníem totes, pensant en la possibilitat de ser envestits per una d'aquestes bèsties o confós per un caçador maldestre.
Hem fet el cim més cansats del que esperàvem, però la falta d'entrenament es fa notar, i ens fa apreciar la importància de regularitzar les nostres caminades. Això no li expliqueu a en Toni Salomó, perquè ell no para de caminar; està en plena forma i no l'arribaries a cansar mai. És un exemple a tenir en compte, però no a seguir, perquè hi deixaries la cansalada.