dimecres, 12 de setembre del 2007

Començar per un mateix

Tal com acostumo a fer, abans d'escriure el meu post diari, llegeixo diferents notícies i a altres bloggers. És una pràctica sana perquè evites limitar-te als propis pensaments i sempre aprens. És cert que també en treus conclusions i alguna vegada motius per escriure l'article del dia. Això és el que m'ha passat avui.
He trobat molts apunts parlant de la diada de l'onze de setembre, ja sigui a nivell local o nacional, amb diferents comentaris, més o menys positius. N'he trobat un que es queixava enèrgicament per la inclusió, dins dels actes del Parc de la Ciutadella, de la interpretació musical en llengua castellana.
Entrar a discutir si era un encert incloure aquesta interpretació en els actes de la Diada Nacional de Catalunya, estaria a l'alçada de la discussió sobre la conveniència o no de participar a la Fira de Frankfurt amb escriptors catalans en llengua castellana. L'opinió que jo en pugui tenir no és important ni tampoc és aquest l'objectiu del meu apunt, sinó la manera com està escrit l'apunt reivindicatiu.
Tot i que sóc força maniàtic amb les faltes d'ortografia, no acostumo a fer-ne massa crítica. Avui, però, tenint en compte que es criticava expressament el fet de cantar en castellà a l'acte de la Diada, i tenint en compte que hi havia una alta concentració de faltes ortogràfiques per línia escrita, no me n'he pogut estar.
He volgut identificar l'autor de la crítica, que signava amb pseudònim, i he comprovat, si no ens enredava, que es tracta d'un jove de 20 anys amb nom i cognom català. En cap moment se m'acudiria negar la llibertat d'expressar les seves opinions a ningú, però crec que és important recordar que la mateixa exigència que es reclama a l'altre, és la que un mateix s'ha d'exigir. Fer l'esforç d'escriure correctament el català és una bona manera de defensar la nostra llengua i el fet diferencial de la nostra nació. (per cert, he connectat la televisió i veig que juga en CECS, però això és un altre tema).