De manera cíclica, però força sovint, surten les picabaralles entre el govern espanyol i la conferència episcopal. No cal que us faci memòria de tot el que ha passat en menys d’un any, i de ben segur esteu assabentats de l’última revifalla.
Em permetreu que no prengui posició en un costat o l’altra, perquè no conec el text de l’assignatura que ha programat el govern, i no sé si és moral o immoral. Deixant de banda qui té raó en la polèmica, hi ha un aspecte que vull remarcar i és la necessitat que té la societat d’avui dia, en educar per a la ciutadania.
La impressió que tinc és que cada vegada ens costa més comportar-nos com a persones socials. Hi veig molt individualisme i poc interès per als altres. Procurem satisfer les nostres necessitats, tenir un bon rebost, i viure la vida, i ens preocupa poc si la gent del nostre entorn s’ho passa bé o no, o bé si el bé públic es respecte i es valora.
L’educació per a la ciutadania l’ha de fer la família, però també l’escola, i les associacions responsables, i l’Estat. Cadascú ho ha de fer dins el seu àmbit, amb els mitjans que té i les pròpies capacitats. Si els pares ho deleguem a l’escola, o a l’administració pública, ens estarem equivocant.
No podem tampoc criticar lleugerament el paper dels educadors i mestres, perquè a l’hora de corresponsabilitzar-nos de l’educació dels nostres fills, els deixem a l’estacada, i a sobre els responsabilitzem dels errors o omissions.
Repeteixo que no puc opinar sobre la matèria de la polèmica assignatura, i per tant tampoc puc valorar la idoneïtat de la mateixa. Potser és cert que s’ha elaborat per compensar la patacada de l’assignatura de religió. Si fos així, i a més el contingut no fos prou interessant, es tractaria d’un greu error. Veurem en què acaba tot plegat.
Em permetreu que no prengui posició en un costat o l’altra, perquè no conec el text de l’assignatura que ha programat el govern, i no sé si és moral o immoral. Deixant de banda qui té raó en la polèmica, hi ha un aspecte que vull remarcar i és la necessitat que té la societat d’avui dia, en educar per a la ciutadania.
La impressió que tinc és que cada vegada ens costa més comportar-nos com a persones socials. Hi veig molt individualisme i poc interès per als altres. Procurem satisfer les nostres necessitats, tenir un bon rebost, i viure la vida, i ens preocupa poc si la gent del nostre entorn s’ho passa bé o no, o bé si el bé públic es respecte i es valora.
L’educació per a la ciutadania l’ha de fer la família, però també l’escola, i les associacions responsables, i l’Estat. Cadascú ho ha de fer dins el seu àmbit, amb els mitjans que té i les pròpies capacitats. Si els pares ho deleguem a l’escola, o a l’administració pública, ens estarem equivocant.
No podem tampoc criticar lleugerament el paper dels educadors i mestres, perquè a l’hora de corresponsabilitzar-nos de l’educació dels nostres fills, els deixem a l’estacada, i a sobre els responsabilitzem dels errors o omissions.
Repeteixo que no puc opinar sobre la matèria de la polèmica assignatura, i per tant tampoc puc valorar la idoneïtat de la mateixa. Potser és cert que s’ha elaborat per compensar la patacada de l’assignatura de religió. Si fos així, i a més el contingut no fos prou interessant, es tractaria d’un greu error. Veurem en què acaba tot plegat.
3 comentaris:
què n'opines del Rial Sinerenc?
A mi m'agrada més la feina a cara descoberta i per tant sóc força contrari als anònims. Dit això, també haig d'afegir que no és el mateix l'insult groller que la sàtira intel.ligent i treballada. Potser és massa aviat per opinar, però m'agrada el caire que té. Per cert, qui ets?
L'assignatura té un fonament positiu i se'n poden aprofitar els continguts que no vulneren els drets dels pares protegits per l'ordenament jurídic. El que passa és que els poders públics han anat més enllà del que els pertocava a l'hora de legislar i s'han passat pel folre la neutralitat exigible a les institucions públiques.
Publica un comentari a l'entrada