N’he parlat en alguna altra ocasió, però avui hi torno, a partir de les declaracions del conseller d’Economia, Antoni Castells, sobre la decisió del defensor de no presentar recurs contra l’estatut andalús, quan sí que ho va fer contra el català.
No vull pas dir que es tractés que ara presentés recurs, sinó que no ho havia de fer contra el català. No hi ha dubte que amb defensors com el senyor Enrique Múgica, ja no ens calen enemics.
Si volem que la gent cregui en institucions com la del defensor del poble, el síndic de greuges, o bé el defensor del vilatà, cal que les persones que ostenten el càrrec siguin les adequades, i que inspirin confiança.
Diuen que el president Aznar va quedar molt tocat després d’haver patit un atemptat terrorista del qual, sortosament, en va sortir il·lès. Moltes persones varen creure que l’atemptat va fer que el president Aznar actués totalment subjecte a la seva experiència.
En el cas del senyor Múgica, hi ha qui diu que la mort del seu germà, assassinat per ETA, també el va afectar molt i que potser això no li permet ser prou objectiu en la presa de decisions com a defensor.
Sigui quina sigui la raó, considero que el senyor Múgica fa política partidista i que no reuneix les condicions mínimes ni idònies per exercir de defensor del poble, ja que no sabem a quin poble està defensant o encara millor dit, a quin poble està atacant. Sens dubte que els catalans ho tenim magre, i això no és bo per nosaltres, però tampoc ho serà per a la resta de l’Estat.
Com ja vaig dir l’altra vegada, jo no faré cap passa per acudir al defensor del poble, seria com un suïcidi, i encara tinc esperança com a fidel servidor del meu poble.
No vull pas dir que es tractés que ara presentés recurs, sinó que no ho havia de fer contra el català. No hi ha dubte que amb defensors com el senyor Enrique Múgica, ja no ens calen enemics.
Si volem que la gent cregui en institucions com la del defensor del poble, el síndic de greuges, o bé el defensor del vilatà, cal que les persones que ostenten el càrrec siguin les adequades, i que inspirin confiança.
Diuen que el president Aznar va quedar molt tocat després d’haver patit un atemptat terrorista del qual, sortosament, en va sortir il·lès. Moltes persones varen creure que l’atemptat va fer que el president Aznar actués totalment subjecte a la seva experiència.
En el cas del senyor Múgica, hi ha qui diu que la mort del seu germà, assassinat per ETA, també el va afectar molt i que potser això no li permet ser prou objectiu en la presa de decisions com a defensor.
Sigui quina sigui la raó, considero que el senyor Múgica fa política partidista i que no reuneix les condicions mínimes ni idònies per exercir de defensor del poble, ja que no sabem a quin poble està defensant o encara millor dit, a quin poble està atacant. Sens dubte que els catalans ho tenim magre, i això no és bo per nosaltres, però tampoc ho serà per a la resta de l’Estat.
Com ja vaig dir l’altra vegada, jo no faré cap passa per acudir al defensor del poble, seria com un suïcidi, i encara tinc esperança com a fidel servidor del meu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada