Pactar per governar

Arran de les darreres dimissions, fruit dels resultats electorals en què s’ha experimentat una baixa generalitzada de la participació i una pèrdua de vots de la majoria dels partits, resulta interessant analitzar el sentit del pacte de govern, i les repercussions que tenen per als partits, els seus militants i votants.

Al meu entendre, i partint de la base que no formo part de cap estructura de partit, caldria analitzar bé les relacions entre els partits i els seus votants. Procurar observar quin grau d’afinitat hi ha i, sobretot, quina informació els donen des de l’estructura. Dic això perquè els missatges normalment es fan en clau de promeses i grans teories, que ja està bé que hi siguin, però es descuida la pràctica, la realitat en què es troben els polítics davant els resultats electorals, o davant la necessitat de prendre una decisió.
He titulat l’escrit “pactar per governar”, perquè tothom té molt clar que es participa en política per poder aconseguir governar, d’acord amb els propis principis i objectius, i es considera una derrota haver de resignar-se a estar a l’oposició. A mi m’agradaria poder canviar una mica aquesta postura i, tot i reconeixent que l’objectiu és poder governar, caldria saber veure que l’oposició no és simplement una derrota sinó que també és una oportunitat. Una oportunitat de treballar per al poble o el país, contribuint en la seva governabilitat tot observant la gestió dels responsables de govern, i presentant alternatives.
Segons quina sigui la nostra concepció de l’oposició, observarem les possibilitats de pacte de manera diferent. L’assoliment del pacte de govern pot resultar menys traumàtic si valorem l’oportunitat que ens ofereix el fet d’estar a l’oposició, per a la nostra contribució al bon govern. Amb això no vull pas dir que s’hagi de ser masoquista o no tenir ganes de governar, però sempre hi haurà guanyadors i perdedors, i cal tenir estratègies per quan no sortim guanyant.
Aquests dies hem tingut notícia d’algunes dimissions de polítics d’ICV i d’ERC, penso en Mataró i Vic, dues formacions que a nivell de país viuen amb dificultats les seves relacions amb el PSC, com alternatives a uns governs de CIU i PP. La qüestió no és senzilla, ja que no es pot deixar tot ens mans de l’aritmètica. Quan la teva formació no té resultats de primera línia, què cal fer? Donar suport a un o altre partit perquè governi? Quedar-se a l’oposició permetent que governi la força més votada?
Es parla de coherència, però m’atreviria a dir que és gairebé impossible ser coherent, governant aliat amb una força més gran. El més senzill és quedar-se a l’oposició, defensant només el propi programa, però llavors em pregunto si amb aquesta opció hi ha possibilitats d’avançar.
Arran del posicionament de Portabella a l’Ajuntament de Barcelona, són moltes les persones que es plantegen quin paper s’ha de fer quan no es compta amb una força majoritària, i no sempre les respostes es poden adaptar a qualsevol situació, a qualsevol població. No és el mateix deixar un govern en minoria que permetre un canvi de govern. Les conseqüències no són les mateixes, i la responsabilitat tampoc. No és fàcil i això ho ha d’entendre tothom.