El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat que les manifestacions d'avui són un atac a la independència de la Justícia, i això és el que cal preguntar-se. Ho podria ser, si la Justícia actués de manera independent del Poder Executiu i fos molt sensible al que pensen i pateixen les persones, però avui, dir que els tres poder són independents, és un acudit que no es creu ningú.
Probablement no és bo que es facin aquestes manifestacions, no pas perquè puguin beneficiar els imputats, sinó més aviat tot el contrari. Ens podem trobar que el jutge actuï més decidit a enviar-los a la garjola, no fos cas que el govern de Madrid li toqués el crostó.
Ja sé que desconfiar de la Justícia no és bo i també ser que els polítics acaten les decisions judicials sempre que els són favorables, i per això no ens ajuden a respectar-la. Estem farts de sentir a dir que el problema català no és judicial, sinó polític. De totes maneres l'afirmació cau en l'error de parlar de "problema", quan hauria de lloar la singularitat i, per tant, vanagloriar-se de la diversitat que tant anomenen reis i polítics espanyols, però que limiten al folklorisme. Pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada