Iniciem una nova setmana sense que les coses hagin canviat gaire. Les noves mesures presentades pel govern, el darrer divendres, no ajuden a obrir els ulls a l'esperança, sinó que es veuen més com un nou signe d'inconsistència del govern i incapacitat per guanyar-se una població que li ha perdut la confiança i potser aviat el respecte.
En una tertúlia improvisada d'aquesta tarda ens lamentàvem del nivell dels nostres polítics, la corrupció i la nul·la exigència de responsabilitats per la mala gestió pública. Polítics sense coneixements ni formació suficient per gestionar l'administració pública. Alguns d'ells amb interessos privats i corruptes, i un sistema judicial que permet que els més rics i influents no paguin per la seva culpa i deixin d'entrar a la presó. Aquests tres elements provoquen rebuig i desconfiança vers els polítics i les institucions.
Ens estranyàvem que no hi hagués més crispació i revoltes, sobretot si es confirmava que les xifres de l'atur eren reals. Que 267.000 famílies catalanes tinguin tots els seus membres a l'atur, no és poca cosa i les conseqüències desastroses. Que el nivell d'atur juvenil sigui tan elevat, i que la ministra Báñez digui que la fuga de joves a l'exterior s'ha de considerar mobilitat exterior, és preocupant, per ara i pel futur del país, i demostra la ignorància o el cinisme de la ministra.
Jordi Savall deia avui al diari ARA, tot parlant de cultura, que l'enemic més gran és la ignorància, i té molta raó. Sovint penso que els polítics combaten la cultura fomentant la ignorància de la ciutadania, per evitar el rebuig a una manca de creativitat cultural, però també política i social.
És per això que trobem tants motius i exemples de baix nivell cultural. Una manca d'intel·ligència en els models que intenten imposar-nos, i llavors sorgeixen polítics com Antonio Cantó, que a més d'ignorant és un perill per a la convivència de la nostra societat.
Comentàvem també, aquesta tarda, que els polítics prioritzen el partit polític a la població. Demanem democràcia i transparència i caldria que es comencés a dins els partits. No és bo que els mediocres arribin més amunt, només perquè juguen amb la hipocresia, l'adulació al líder i no es tingui en compte les seves qualitats, la seva capacitat de gestió. Si no es canvia la manera de fer i de ser, el futur del nostre país no té futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada