Han trigat gairebé quaranta anys a manifestar-ho explícitament, però finalment han donat la cara i han confessat. L'essència del Partit Popular és franquista i per tant dictatorial. L'han disfressat tant com han pogut, però ara, que ja no necessiten amagar-ho més, ho han explicat amb pèls i senyals.
És el PP d'Esperanza Aguirre, de Mayor Oreja, d'Aznar, de Cristóbal Montoro... i tants d'altres, que han pogut amb la resistència d'uns polítics de dreta, demòcrates que han intentat transitar cap a un model de democràcia representativa, però que finalment s'han trobat en minoria i estan a punt de claudicar.
Aquesta dreta nostàlgica que celebrarà els 120 anys del naixement del dictador Franco, al Palau de Congressos de Madrid. Una dreta que té el suport majoritari de pràcticament tota Espanya, a qui li fa nosa Catalunya i el País Basc, però sobretot Catalunya, a qui no deixa lliure per desenvolupar la seva cultura, la seva economia.
Com és que no puguin entendre que una bona part de catalans desitgin separar-se d'aquesta Espanya nostàlgica i totalitària. És per això que em dol que el PSC no obri bé els ulls i s'adoni que es troba en el bàndol equivocat. El PSC ni per tradició ni per mèrits pot ser considerada part d'aquesta Espanya que tan ens avergonyeix, amb uns polítics mediocres i que desprenen un odi letal contra les aspiracions catalanes i que només es dediquen a arraconar-nos i deixar d'invertir, amb l'esperança de veure'ns agenollar demanant ajuda. Ho sento, però amb aquesta gent jo no vull conviure-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada