dijous, 1 de novembre del 2012

La taxa turística no és excusa

A ningú no li agrada pagar impostos. Tothom voldria tenir serveis sense pagar-los. Això no funciona d'aquesta manera, si més no en l'entorn on vivim. Es tracta doncs, de col·locar-ne els mínims possibles i saber escollir quins són els més beneficiosos, o dit d'una altra manera, els que ens perjudiquen menys.
Ja ho he comentat en alguna altra ocasió, parlant dels peatges, que Alemanya cobra peatges a les autopistes que graven d'una manera especial als estrangers, els que hi són de passada creuant el país cap a d'altres latituds. És una manera de cobrar uns diners d'unes persones que no paguen impostos, però que es serveixen del bon estat de les autopistes. Si no ho paguen els usuaris, ho paguen els contribuents alemanys, encara que no disposin de vehicle.
En el cas de la taxa turística és una situació semblant, i una manera d'ingressar uns diners que serveixen per eixugar una part de la despesa de l'administració pública per mantenir les ciutats en millors condicions.
Tothom que pensi el que vulgui, però que no em diguin que la taxa farà disminuir els ingressos per turisme dels hotels i hostals. Les persones que fan turisme no deixen de fer-ho per l'euro de més que han de pagar, en tot cas es quedaran a casa si els preus que fixen els hotelers són excessius. O algú em dirà que els estrangers que visiten Barcelona deixen d'asseure's a Les Rambles, pels preus astronòmics de les cerveses que allà es serveixen?
Darrerament no he viatjat massa, però aquest estiu vaig fer un parell de nits a Cotlliure, a la Catalunya francesa, i bé que vaig pagar 80 cèntims d'euro per nit i persona. Ho vaig saber abans d'anar-hi i us asseguro que no em va passar pel cap canviar el programa per la taxa turística.
Hem de ser seriosos i no deixar-nos portar per anàlisis simplistes i interessades. Si volem bons serveis, l'Administració ha de tenir ingressos i aquests vénen de la població. Una altra cosa és que siguem defensors d'un sistema amb poca intervenció pública i que cadascú s'espavili. Jo no ho veig així.