dijous, 15 de novembre del 2012

Vaga a la força i llibertat de manifestació

Al final de l'apunt d'ahir en feia referència, concretament de les dades de participació en la vaga general. Com sempre, les dades són totalment divergents i ens creiem allò que volem. Una altra cosa és la participació a la manifestació, que es va poder veure que era important.
Estic molt d'acord amb en Iu Forn, a l'article d'avui a l'ARA. No em sembla democràtica la manera que tenen els sindicats d'informar de la vaga. Els piquets "informatius" només serveixen per amenaçar els treballadors que no estan disposats a seguir la vaga, i d'això n'hi ha mostres ben evidents.
Per què durant la jornada de vaga veiem tantes portes d'establiments amb la persiana mig abaixada? Serà una moda dels comerciants? És una manera de celebrar la vaga? No serà que es tracta de comerciants que no volen fer vaga i tenen por dels piquets "informatius"? La crema de neumàtics tallant la circulació de les carreteres, és una manera democràtica d'informar sobre la vaga?
Penso que no ho estem fent bé. Podem cridar tant com vulguem, argumentar tot allò que considerem necessari, animar els treballadors a parar la producció i protestar contra la retallada de drets, però no tenim cap dret de forçar els treballadors a fer vaga, atacant la seva llibertat d'acció, ens agradi més o menys. Si no so. Capaços de comportar-nos de manera democràtica i amb respecte als altres, no tenim cap dret a exigir res de ningú, encara que tinguem tota la raó del món.
Ahir es va forçar moltes persones a fer vaga, però a la tarda tothom es va poder expressar lliurement. Hi ha mil motius per què un treballador no ha fet vaga, i ningú li pot qüestionar ni imposar. La manifestació pacífica pels carrers de la ciutat són una mostra del descontentament general. Allà hi sobren els violents, que només perjudiquen els que hi assisteixen convençuts que el govern els ha de veure protestant per unes mesures polítiques injustes que degraden la societat i la condueixen a la depressió total.
Que ningú s'equivoqui. El poble espanyol va confiar en una dreta perillosa i li va donar la majoria absoluta. Estan governant perquè la ciutadania així ho va voler, i per mès que hagin canviat el programa de govern, ningú s'ha de manifestar sorprès. No és la primera vegada que són a dalt, i la memòria cal utilitzar-la.