diumenge, 5 d’agost del 2012

La misèria no justifica la violència

Aquests dies són notícia diferents successos relacionats amb la venda ambulant, ja sigui per la gran escampada de venedors 'top manta' a les poblacions turístiques del Mediterrani, per les manifestacions de comerciants que protesten la competència deslleial d'aquests venedors, o bé per enfrontaments amb la policia.
Ahir el vespre, a Alacant, hi va haver un enfrontament entre policies i venedors 'top manta' quan aquests eren identificats. El resultat va ser que els dos policies varen rebre de valent, un d'ells encara està a la Unitat de Cures Intensives.
No hi ha res que justifiqui l'actuació dels venedors, sobretot quan sembla que podria tractar-se d'uns actes premeditats. S'ha de combatre amb les forces que calgui les accions violentes, vinguin de qui vinguin. La policia ens ha de protegir, però no pot ser objectiu de cap atac, per més comprensible que pugui semblar per algú.
Per què ho dic? En temps de misèria, les persones extremen el seu comportament, i allò que pot ser una petició insistent es pot convertir en una amenaça. Les actuacions policials contra els 'top manta', que en situacions normals les poden considerar molestes, ara que hi ha crisi i poques vendes, es poden entendre com una amenaça a la pròpia subsistència, i provocar reaccions com la d'ahir dissabte a Alacant.
En alguna població s'ha multat els compradors de productes del 'top manta', un fet que pot sorprendre. De manera semblant ens podríem referir al tema de la prostitució a la via pública, quan els denunciats són els demandants dels serveis sexuals. Els que vivim en societat som corresponsables del bon fer de la comunitat, i el respecte als drets i deures de tots.
Conèixer la procedència dels productes que adquirim, és una obligació que tenim, i és la manera de col·laborar en la detecció d'actuacions injustes, com pot ser l'explotació laboral i infantil, i no diguem els robatoris. A tot això cal sumar-hi la competència deslleial vers els comerciants que tenen uns costos afegits a través de llicències i impostos de funcionament.
No hi vulguem veure racisme, encara que la majoria de venedors ambulants siguin immigrants. De la mateixa manera que exigim el compliment dels deures i obligacions, també exigim la defensa dels seus drets. Aquests, però, no passen per ometre les regles de joc, encara que la situació econòmica sigui crítica.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La policia hauria de ser la primera en respectar les regles del joc i no abusar i abgredir a questes persones que intenten guanyar-se la vida com poden. Sovint la policia s'extralimita amb aquestes persones que no són delinqüents ni perillosos socialment. Hem sembla vergonyós a una societat democràtica i de dret.