dimecres, 22 d’agost del 2012

Desconfiança a una Justícia manipulada

Si us diuen que a Espanya tots els ciutadans són iguals davant la Justícia, no us ho cregueu pas. És totalment fals, i cada dia hi ha proves que ho demostren. Recordeu allò dels tres poders independents que garantien la democràcia, oi? Ningú s'ho creu, perquè és evident que no es compleix. La Justícia, que ens hauria d'alliberar del mal ús del poder legislatiu i l'executiu, encara hi posa més llenya al foc.
Tots recordem les sentències contra l'Estatut d'Autonomia, o contra la llengua pròpia de Catalunya... I moltes més sentències que estan en la mateixa òrbita. Avui, però llegia una notícia sobre una sentència recorreguda i que el Tribunal Suprem es llueix. No es tracta de cap sentència política com les que comentava abans. Es tracta dels maltractaments d'un home contra la seva esposa. L'home en qüestió va ser condemnat perquè hi havia proves que l'inculpaven, però el Tribunal Suprem, a qui va recórrer, li ha rebaixat la pena.
Fins aquí tot seria normal, però el que a mi no em sembla tan normal és l'argumentació del Suprem per rebaixar-li la pena. Resulta que el maltractament d'aquest home té dispensa perquè es tracta d'un militar condecorat, que ha estat a l'Afganistan. Li rebaixen la pena pel seu currículum!
Jo em pensava que l'acció en si mateixa era motiu de penalització, al marge de si l'autor era una ànima caritativa o un depravat. Es veu que no! Ara entenc perquè el senyor Millet, que ho té tot embargat i no pot pagar cap fiança, no és a la presó com seria el més normal. Suposo que Millet té un tracte preferent pel seu currículum!
Amics, no hi tenim res a fer. Si volem Justícia hem de marxar d'aquest país corromput, a no ser que tinguem un currículum que ens permeti saltar-nos les normes. Quan sents a dir que els pobres sempre seran pobres, saps que és ben cert, i que els manipuladors sempre manipularan els mateixos.
No crec en la Justícia dels tribunals espanyols. No hi tinc cap mena de confiança. Sé que no són imparcials ni es miren els condemnats de la mateixa manera. Hi ha corrupció, però també una cosa que encara és pitjor: se sobreentén que no tothom som iguals, i que n'hi ha uns que sempre seran beneficiats en les sentències.