dijous, 12 de juliol del 2012

Un exconseller detingut i nosaltres intervinguts

A qui sorprèn la detenció de l'exconseller Ausàs? Em faig aquesta pregunta perquè si encara hi ha molta gent que els sorprèn, potser és perquè encara confiem força en els polítics, que ens confon quan se'ls acusa d'alguna cosa. 
D'entrada s'ha de respectar la presumpció d'innocència, i per un bé per a la política, seria bo que no fos declarat culpable. Perquè llavors és allò de sempre en què fàcilment caiem a dir que tots els polítics són corruptes, perquè només parlem dels que delicteixen i no dels molts que es comporten honradament. 
Però aquesta no és la notícia més important de la jornada, sinó que se la reparteixen la reunió dels polítics catalans per al pacte fiscal i les reaccions a la informació de Rajoy sobre les retallades, que aprovarà demà el Consell de ministres. 
Avui, com cada dijous, al programa Divendres de TV3, l'economista Xavier Sala i Martín ha fet la seva valoració, que no ha diferit gens del que sempre ha anat defensant de la devaluació fiscal, que també en parlava jo en el post d'ahir. El més interessant ha estat el que ha explicat sobre el futur dels bancs, i que també es pot llegir a La Vanguardia d'avui. 
Penso que el més criticable de tot plegat no són les mesures preses, sinó la desconfiança cap als nostres dirigents, perquè ho portin bé i, sobretot, que no paguem els plats trencats els de sempre. Deia el ministre Montoro que hi ha molt frau a l'hora de pagar l'IVA i que per això l'havien d'apujar (continua sense assabentar-se de res). Si hi ha tant frau, que el persegueixin. No serà que el frau el protagonitzen els seus amics, els que tenen les rendes més altes i menys controlades? 
I és que tots plegats contribuïm a afavorir la corrupció. Després de la notícia que Keita marxava del Barça per no haver de pagar un 43% d'IRPF, no he sentit que ningú el critiqués, ni tampoc el fet que durant els quatre primers anys tenen una bonificació. I això per què? Perquè són més importants que nosaltres? Per afavorir la contractació de jugadors estrangers per part dels clubs espanyols? Doncs no em sembla bé, i l'actitud de Keita és una actitud que no mereix cap reconeixement especial. Això de que senten els colors és una falàcia. A veure si obrim els ulls d'una vegada? 
Si el govern espanyol no em garanteix la persecució ferma de les persones que cometen frau, amb resultats evidents, no podré acceptar més retallades econòmiques ni socials, per més que entengui l'objectiu i que vegi necessari el sacrifici, però aquest no pot ser només d'uns quants, sinó que s'ha de perseguir els que tenen molt d'amagat. Ah!, a veure si de veritat tanquen els bancs que no es poden salvar, i en responsabilitzen els mals gestors. Que no només rebin els enganyats amb les accions preferents.