dilluns, 16 de juliol del 2012

Catalunya trencarà amb Espanya

Encara que no ho vulguem, estem sempre jugant com en Pere i el llop. Hem escoltat tantes vegades l'amenaça que ja no espanta a ningú. Potser és l'estratègia de CIU per despistar els espanyols i quan menys s'ho pensin... Catacrac! No és creïble, oi?
Avui CIU, per diferents bandes informava que havia trencat amb el PP, que ja no hi volia col·laborar més. De fet, són molts els que demanaven que deixessin d'anar plegats, observant com ens estaven tractant. Els més escèptics, però, no s'ho acaben de creure, i són la majoria.
Què vol dir trencar amb el PP? És una rabieta de criatura, o bé té voluntat d'anar cap a la independència? Que ningú es desmoralitzi. Ni Mas està per la labor, ni el partit que li dóna suport pretén independitzar-se, en tot cas es tracta d'una amenaça per espantar els espanyols i que cedeixin una mica. Quan saps, però, que l'altre no complirà l'amenaça no et deixes prendre el pèl, i això és el que passa.
Vista la realitat on ens trobem, alguna cosa s'ha de fer. Les paraules d'Alícia Sánchez-Camacho no convencen a ningú. Vol salvar el seu paper d'interlocutora amb el govern espanyol, però per molt que s'hi faci, tampoc se'n sortirà, com no se'n va sortir en Piqué ni cap altre líder del PP català. Espanya és Espanya i no hi ha colors ni partits amics que valguin, i sinó que li demanin al PSC.
El més trist de tot plegat és que no podem estar jugant quan la crisi ens escanya i hi ha tanta gent que s'ho passa malament. No és una competició per veure qui retalla millor, encara que l'actitud del govern espanyol ho pugui semblar. Per tant no ens podem entretenir a barallar-nos entre partits, i si la cosa va a més què podem esperar?
Molt en temo que tot quedarà com aigua de marduix, i haurem perdut prestigi, forces i paciència. Ens ho hem de fer mirar, i no sé si Artur Mas és el millor guia per fer-ho.