S'ha de reconèixer que el ministre Montoro té la lliçó ben apresa, de manera que si es tractés d'un combat, jo li donaria la victòria per punts, encara que no per ko. Això no vol dir que estigui d'acord amb ell i amb els seus principis. Penso que és un trampós que el vent li bufa de cara, de moment.
Una vegada més el PSC tindrà problemes a l'hora de decantar-se sobre una postura o l'altra, ja que el president andalús també ha pres la mateixa decisió. Si ataquen el govern català, estaran atacant la decisió del partit socialista que governa a Andalusia. L'única que té clar què ha de fer és la senyora Alícia Sánchez-Camacho. El problema és saber si ho sabrà o podrà administrar o se li girarà en contra, perquè l'obliga a prendre una determinació molt clara i per tant assumir les conseqüències.
La decisió d'avui tindrà els seus efectes, i nosaltres els anirem seguint. A veure amb què ens sorprenen. De segur que Espanya no ens farà cap regal, però ja no hi comptem, i fins i tot cada vegada hi ha més persones que esperen que tensin més la corda, per poder explotar. A mi no m'agrada, i avui algú em demanava si hi havia possibilitat de guerra. Tot això no és broma, però considero que des de l'altra banda s'han 'passat' molt, i ja no podem aguantar massa més. El govern català així ho ha vist, i suposo que també creu que molta part de la ciutadania també ho veu de la mateixa manera. Esperem que no es trenqui res, però sí que es canviï aquesta tàctica suïcida del govern espanyol, amb un Rajoy mig amagat, i un mariscal Montoro que juga a casa seva, amb el que més sap fer: (lliure disposició).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada