Deixeu-me ser una mica demagog i oportunista, però valoreu l'exemple.
Avui he llegit la notícia de l'ARA sobre el referèndum de Guijo de Galisteo, a la província de Càceres en què es demanava a la població amb què es volien gastar 15.000 euros del Pressupost municipal. L'opció estava entre les curses de braus o contractar persones de l'atur. Ha guanyat les curses. Deuen pensar que qualsevol es posa a treballar si ja reben subvenció!
Tal com diu la notícia, el poble té uns 1.600 habitants, hi ha participat un 40%, amb 242 vots favorables als braus i 181 favorables a la contractació de personal eventual.
Més greu ha estat el que ha estat fent el govern espanyol, i continua, amb els diners europeus i també amb la nostra quota de 'solidaritat'. Aeroports sense avions ni passatgers, i AVE deficitari en itineraris sense població suficient per fer-ho rendible.
Això és el que indigna més de la pròpia solidaritat obligada. Si veiéssim que els diners s'utilitzen bé, potser no ens faria tan mal. De totes maneres, no caiguem en l'estupidesa de pensar que els catalans ho fem millor. Repassem tots els escàndols que hem descobert a casa nostra, amb obres inútils i supèrflues. A vegades només ens fixem en els altres i anem amb el cap massa dret.
Tot això se solucionarà amb el Pacte Fiscal?
Primerament, deixeu-me que dubti del pacte fiscal, però fins i tot en el supòsit que tirés endavant, la solidaritat no desapareixerà i per tant caldria poder fiscalitzar on van destinats els diners, per evitar malbaratament i inversions inútils. Però si em demaneu l'opinió, en aquests moments us diré que... no tinc cap garantia que us pugui fer bé. Tenim els polítics que tenim, i els ciutadans que també tenim. Per ara, l'ús dels nostres diners és penós i seria hora de trobar alguna solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada