dimarts, 12 de juny del 2012

Balanç d'un any d'oposició

No és un error, sinó simplement donar-li la volta al que estem llegint aquests dies en motiu dels 365 dies de govern dels nous consistoris. Tothom, amb bon criteri, parla del balanç del govern municipal i pràcticament ningú del paper que han fet els grups de l'oposició. Penso que és prou important, sobretot quan t'adones de comportaments poc ètics.
A ningú se li escapa la manera de treballar totalment destructiva, sense capacitat de valorar els encerts de l'altre, i només buscant el descrèdit del govern de torn. Una actitud que desmereix l'oposició i no fa cap favor a la política municipal.
El delicte és més gran quan ens trobem en una situació precària, amb molts problemes econòmics, que en alguna ocasió han estat provocats per la mala gestió dels que ara opinen i critiquen des de l'oposició. Amb això no poso tothom en el mateix sac, perquè també hem vist comportaments lloables que, sense abandonar l'esperit crític, han tingut en compte les circumstàncies desfavorables amb què es troba el govern de torn.
La llibertat de moviments de l'oposició és la principal garantia del sistema democràtic. La possibilitat de fiscalitzar l'acció de govern, que no necessàriament passa per negar-ho tot, és un valor que dignifica la democràcia. Fixeu-vos, sinó, en què està passant a Rússia, amb el dictador Putin, o a Síria amb el seu protegit.
Tot i que l'actualitat econòmica s'ha endut bona part del protagonisme mediàtic, he seguit algunes de les valoracions dels partits polítics que estan a l'oposició, i em molesta la poca serietat d'algunes crítiques, sobretot perquè només cal mirar enrere i un s'adona que pocs es troben nets de culpa. I això la ciutadania ho veu i li molesta. És per això que cada vegada hi ha més ciutadans que es resisteixen a anar a votar. L'engany, el partidisme descarat i matusser fan que avorreixis la política i tots els que hi intervenen. No és bo, perquè calen bons polítics, que liderin el país, la ciutat, per avançar i evitar la fractura social, que és un perill latent.
Tan de bo poguéssim fer entendre els que només són capaços de destruir l'altre, que el que ens convé és sumar esforços. Però entretant... qui s'encarrega del balanç d'un any d'oposició?