divendres, 29 de juny del 2012

Canvis per no arribar enlloc

S'acaba de saber que la plantada de Rajoy i Monti contra l'actitud de Merkel ha tingut efectes i el rescat anirà directament als bancs sense efectes en el deute nacional. Segur que no es tracta de cap regal, però és de justícia reconèixer el treball fet pel president espanyol, a qui acostumo a criticar, sense que això l'alliberi de crítiques posteriors, perquè estic convençut que, malauradament, en tindré ocasió.
Tot i així cal se cauts i no creure que acabem de guanyar cap guerra. S'haurà de veure en què es materialitza tot plegat i, sobretot, llegir bé la lletra menuda. I no oblidar-nos tampoc que la crisi continua i no es veu el final del túnel, perquè aquella llum que havíem albirat era realment un camió que s'acostava.
I també avui hem sabut que la catedràtica de dret civil, Encarna Roca, formarà part del Tribunal Constitucional, com havia insistit el govern català. Això pot il·lusionar-nos, però no podem oblidar que un altre català, Eugeni Gay, en formava part fins ara i... tots recordem les sentències del Tribunal.
Tot plegat per anar-nos entretenint i d'alguna manera autoenganyar-nos, per acabar com sempre. Està vist i comprovat que el futur català continua en la línia de sempre, és a dir, somiar augments del grau d'autonomia, modificació de lleis, estatuts i reglaments, però que no es tradueix en resultats.
I un altre canvi. Soledad Becerril serà la nova Defensora del Pueblo. El llistó que trobarà està sota terra, per la qual cosa, si en té ganes, li serà molt fàcil millorar la seva gestió. L'anterior defensor i la seva substituta interina han desprestigiat el càrrec. Veurem com treballa.
I Arenys de Mar cremarem la bóta. Un any més commemorarem la consagració de la parròquia de Santa Maria, ara fa 326 anys. Entretant el Papa signa el decret per a la beatificació de monsenyor Álvaro del Portillo, successor del fundador de l'Opus Dei, San Josemaría Escrivá de Balaguer. L'Església Catòlica, en mans de la jerarquia eclesiàstica, cada vegada s'allunya més de la realitat social. Sort n'hi ha que encara queda una base sòlida i crítica alhora.