dijous, 14 de juny del 2012

El govern de la improvisació i la incompetència

Em refereixo al govern espanyol, però estic segur que ho podríem aplicar a molts més governs. Avui llegia que el govern de l'Estat fa marxa enrere en la supressió de la targeta sanitària als espanyols més grans de 26 anys que no hagin cotitzat mai. Només ha fet falta que un arquitecte mataroní expliqués la seva situació, perquè el govern s'adonés de l'estupidesa de la mesura presa. Això és un desastre!
Un eurodiputat britànic deia avui que "Rajoy és el líder més incompetent de tot Europa", i no és l'únic que ho pensa, encara que molts no ho diuen. Aquell president del govern seriós que ens havia d'alliberar del circ que ens va muntar Zapatero, resulta que és més flac i vulnerable del que ens podíem imaginar. El PP només es manté fort atacant els nacionalismes, la seva llengua, la seva idiosincràsia. I construint quilòmetres de ferrocarril d'alta velocitat. A l'hora de fer front a la crisi esdevenen inútils i patètics.
A les darreres campanyes electorals hem sentit a dir allò de... "el govern dels millors", però el resultat ha estat un fracàs. No són temps fàcils per governar, però és en situacions extremes quan es pot apreciar la vàlua de les persones. Si no ens ho haguessin venut tan bé, els podríem perdonar, però després de tanta supèrbia ara voldríem veure evidències, que no hi són.
Escoltant aquesta tarda l'economista Xavier Sala Martín, només podies enrabiar-te i sentir-te impotent davant de tanta inutilitat, xuleria i mentides. Tenim uns governants que no ens mereixem, i potser és per això que supliquem que la intervenció de Brussel·les sigui real i total. Perquè... jo em pregunto si tindran capacitat per aturar la construcció de l'AVE fins a Badajoz o a Galícia. Semblaria que, com a despesa ruïnosa i improductiva, caldria controlar-ho i evitar tanta estupidesa.
El nostre problema no és només la crisi que patim, sinó constatar que no en podrem aprendre la lliçó, sinó que suposant que en sortim vius, tornarem a fer els mateixos disbarats. Espanya és país de pandereta, una monarquia bananera, amb jutges, casa reial i polítics de pacotilla, que només provoquen vergonya aliena, i molta ràbia. El futur és molt negre, i les fronteres per als nostres fills han desaparegut. No hi ha gaire res a fer a casa nostra.