dilluns, 28 de novembre del 2011

Hi ha qui viu de les subvencions

Arran de la convocatòria de subvencions de l'Ajuntament d'Arenys he pensat que podríem fer una petita reflexió i prendre consciència de què significa que una entitat, sense ànim de lucre, rebi una subvenció d'una institució pública, que juga amb els diners de tots.
En primer lloc hauríem de partir de que no totes les associacions i entitats són iguals, i per tant la seva definició d'objectius i raó de ser, pot condicionar la legitimitat de rebre subvenció d'un ens públic. Quan s'atorga una subvenció a una entitat, què s'està fent? s'està lliurant diner públic a unes persones que s'han constituït en entitat i persegueixen uns objectius determinats. Són aquests objectius beneficiosos per al conjunt de la societat? Té sentit que l'administració pública els hi atorgui els diners?
Estem parlant d'una entitat que supleix l'administració en la realització d'unes activitats interessants per a la comunitat, o bé estem parlant d'una colla d'amics que es troba per fer una activitat? Tenen ambdues associacions el mateix dret a rebre diner públic?
I què hi posen de la butxaca? perquè ens trobem amb associacions que només viuen de la subvenció. S'ha de subvencionar per al total de la despesa?
En temps de vaques grasses, ens hem acostumat, o jo diria, hem viciat les entitats, o moltes d'elles, que han arribat a creure's que la seva actuació requereix la subvenció del 100% Podem prescindir de la seva activitat? Sí, ja sé que tot fa que la vida sigui més alegre, però... podem prescindir de la seva activitat? si no la fa l'entitat, caldrà que l'administració la faci?
Si ens hi fixem, han sortit alguns criteris a tenir en compte a l'hora d'atorgar subvencions. Sobretot ara que el diner escasseja i molts ajuntaments fan aigua. L'administració, i els polítics que gestionen el bé públic, han de fer molta pedagogia perquè les entitats entenguin que no es pot viure del diner públic. Tot té un cost, i l'activitat pròpia, també. El tema queda obert, però la línia és ben clara.