dilluns, 14 de novembre del 2011

Tecnocràcia versus Democràcia

Arran de la situació de la crisi i les dimissions dels primers ministres grec i italià, ha aparegut la discussió sobre la idoneïtat del relleu a canvi d'uns tecnòcrates. Hi ha qui diu que la decisió presa és un cop baix al sistema democràtic, perquè substitueix uns polítics que el poble ha votat, per unes persones escollides a dit. El compromís que s'estableix entre els governants i els governats, en un relleu com el que ha succeït als dos països, desapareix i per tant no hi ha cap obligació que els comprometi amb la ciutadania.
És cert que la situació europea actual, des del punt financer, és dramàtica, però si ens carreguem el sistema democràtic, podem posar en perill el nostre futur. El sistema democràtic occidental es basa en el principi de la representativitat política a l'hora de prendre decisions que ens afecten a tots. De manera periòdica, els ciutadans acudeixen a les urnes per escollir les persones que han de conduir el país, i ho fan en funció d'un programa i una ideologia, que sintonitza amb l'elector.
La incapacitat dels governs grec i italià, de fer sortir el seu país de la crisi profunda, ha provocat un canvi, al marge del procés electoral, l'únic acte en què l'elector hi pot dir la seva. Els defensors de l'alternativa, poden justificar-ho amb la interdependència que existeix entre els països europeus, i per tant, la repercussió que té sobre els altres països, una mala gestió econòmica d'un govern nacional.
De ben segur que s'han fet malament les coses, i algú s'ha passat de llest. Ara cal tapar els forats que s'han detectat, per intentar surar. Quan arribi la calma caldrà rectificar i, de ben segur, replantejar la unió europea, amb una política fiscal comú, que permeti regular l'especulació que ara resultat gairebé letal.
Confiarem amb els primers ministres a dit, amb l'esperança que la seva tasca sigui fructífera i de poca durada, per poder recuperar el model democràtic, que els ha de permetre escollir els seus representants.