dilluns, 20 de desembre del 2010

El canvi que ens prediquen

Fa una estona m'ho deia un amic que ha passat per casa. Ha arribat el canvi i ara tot funcionarà. M'acabo de connectar a Internet i veig que fins i tot el Tribunal Constitucional ha desestimat els recursos del defensor del poble i de la comunitat de La Rioja. Ho veieu? ja ho tenim tot solucionat!
Si us haig de ser franc, només per deixar d'escoltar segons quins periodistes i llegir-ne uns altres, ja val la pena el canvi. De fet des del primer dia del pacte d'Entesa, certs informadors no han parat de posar llenya al foc. Finalment han aconseguit que el Tripartit sigui fora. De totes maneres, com que hi ha gent que necessita empastifar contínuament, encara es podran agafar a les eleccions municipals i continuar la seva tàctica fins aconseguir que tot sigui monocolor. Llavors, però, ens avorrirem i haurem de buscar excuses per passar el temps.
No he pogut seguir la sessió del Parlament, però he vist que ni PP ni PSC volen posar les coses fàcils a Mas, i fins i tot amenacen en votar en contra en la segona convocatòria. Tot plegat es tracta de seguir el joc democràtic que el nostre sistema ens permet, però és evident que l'única opció vàlida és nomenar Artur Mas president de la Generalitat. Tota la resta crec que sobra, no pas perquè no sigui interessant conèixer què farà a partir d'ara, sinó perquè ara pot prometre tot el que li sembli, però després veurem en què queda tot plegat.
El canvi que viurem ara no tindrà res a veure amb el canvi que hi va haver fa set anys. Llavors portàvem 23 anys de CIU, en què tot s'havia anquilosat, amb vicis acumulats, sense transparència ni cap possibilitat de participar. En aquells moments hi havia la necessitat de canviar la manera de fer política, acostant-la a les persones i perdent aquella actitud paternalista que ens feia fills sotmesos a la voluntat del pare. 
Els anys de govern del Tripartit, amb els encerts i els errors comesos, ha servit perquè la societat es fes gran, assolint la majoria d'edat. El govern s'ha humanitzat i fins i tot s'han vist reflexos de transparència i participació. El canvi que ara viurem no pot ser de tornar a la situació inicial d'ara fa set anys, sinó de millorar allò que no s'ha fet prou bé, sense oblidar que la ciutadania vol estar assabentada del què passa. No podem suportar més secretismes i encara menys corrupteles. 
El canvi que portarà Mas ha d'anar en la línia d'enfortir el govern català, ajudar-nos a sortir de la crisi econòmica que no ens ha dut el Tripartit, sinó que l'ha patit, fer ressaltar els nostres valors i mèrits com a poble, amb voluntat d'estat, sense posar en perill la cohesió social que és bàsica per a qualsevol projecte que vulguem endegar a la nostra societat.
Caldrà estar atents quins són els socis naturals del grup en el govern, i observar si realment es creu les paraules que pronuncia, sobre la necessitat que el PSC jugui un paper important en aquest canvi de govern. Oblidar-se del PSC seria tan erroni com ho ha estat per al Tripartit, oblidar-se de CIU.