El món polític ha viscut un dia pendent dels moviments del president Montilla, concretament expectants per si signava el decret de la convocatòria d'eleccions autonòmiques d'aquesta tardor. Avui era el darrer dia possible si la data escollida per a les eleccions era el 24 d'octubre. Montilla ha mantingut el suspens tot el dia, com si li agradés jugar amb tots.
Com no podia ser d'altra manera, tots els partits polítics han dedicat les seves declaracions al protagonista del dia, criticant-lo perquè no convocava ja les eleccions. La senyora Camacho, amb el to que la caracteritza que, a mi em desagrada, però que deu tenir els seus admiradors, exigia Montilla la convocatòria de les eleccions. Mas també demanava que s'acabés la, per ell, esgotada legislatura. També la gent de Ciudadanos reclamava les eleccions, ara que estan convençuts que ampliaran la seva representació dins el Parlament.
S'ha acabat el dia sense el decret, per la qual cosa ja es pensa en el mes de novembre. Montilla creu que encara hi ha feina a fer durant les properes setmanes i que les eleccions ja arribaran abans del límit legal de mitjans de desembre.
Però aquesta no era l'única notícia política del dia a Catalunya, sinó que també s'ha parlat de la reunió que varen tenir ahir, en un lloc secret, els principals dirigents de Solidaritat Catalana i Reagrupament. Dues entitats que defensen l'objectiu de la independència i que s'havien de trobar per decidir si feien un front comú en les properes eleccions. El resultat ha estat que cadascú anirà pel seu compte, encara que respectant l'adversari, per principis.
Cadascú ho veu de la seva manera, i jo penso que és un error. La llei d'Hondt beneficia les grans formacions en detriment de les més petites. Quant més fraccionat sigui el resultat, més difícil és poder entrar al Parlament. Dit això només entenc la seva posició per culpa del protagonisme que volen mantenir tots els líders dels dos moviments, i aquest orgull els portarà a perdre i no faran cap favor als que defensen la independència de Catalunya.
No em crec que el president no especuli amb la data de les eleccions, perquè les expectatives dels resultats varien d'un mes a l'altre. Els partits ho saben i tothom, si pogués, especularia per escollir la data més favorable. Les estadístiques han donat molt bons resultats a CIU i dolents per al PSC. Pensant que el temps tot ho cura, quant més enllà... De la mateixa manera que l'eufòria dels independentistes, després del veredicte del Tribunal Constitucional i la febre de les consultes populars, s'ha anat apagant i el retard de la convocatòria els pot perjudicar i, en canvi, afavorir ERC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada