La visita de Michelle Obama, primera dama dels EUA és motiu de discussió sobretot pel que fa a la manera de rebre-la, amb pancartes anunciants donant-li la benvinguda. Hi ha qui se sent avergonyit per tant entusiasme i reverències, però també hi ha qui calcula els ingressos econòmics que la visita comportarà, tenint en compte tota la comitiva que segueix la primera dama.
Són dos punts de vista que discuteixen la idoneïtat dels preparatius i la valoració del que pot representar la visita, però hi ha qui li sembla que és perdre la dignitat. Una manera de veure el comportament humà, que en aquest cas queda molt emmarcat, però que no és nou en les relacions socials.
Hi ha qui qüestiona el fet d'arribar amb tanta escorta i es pregunta què diríem si això ho fes el govern espanyol amb l'esposa del president Zapatero. Ho veiem bé en el cas dels EUA, perquè són uns ingressos no previstos, però ho veuríem malament si fos a l'inrevés, per la despesa pública que representaria.
Al final tot està condicionat als beneficis o pèrdues econòmiques i a partir d'aquí exposem la nostra valoració. Però de lectures n'hi poden haver moltes més. Penso què passaria si el president espanyol fos el senyor Aznar. El PP en faria una lectura totalment diferent a la que fa ara. Podem recordar com es vanagloriava de la seva amistat amb George Bush, i com es burlava de la relació que hi tenia el president Zapatero. Ara li tocaria el torn al PSOE i voler vendre-ho com a resultat de les relacions entre els actuals presidents d'Espanya i els EUA.
Els diaris ens mantindran informats de les compres i les visites que fa la primera dama nord-americana i les tertúlies televisives tindran, per uns dies, un motiu de discussió i de seguiment mediàtic, que s'esforçarà per trobar motius a qualsevol actuació de la primera dama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada