dilluns, 23 d’agost del 2010

Sortir de l'atur

Quan es parla de l'atur, s'ha de fer amb la màxima seriositat atès que és una situació crítica per a les persones que s'hi troben i que han de recórrer al subsidi, això els que hi tenen dret i mentre aquest dura. Qualsevol mesura que serveixi per reduir l'atur ha de ser benvinguda, encara que això no vol dir que tot s'hi val i que no s'hagi de regular.
De la mateixa manera que cal defensar que les persones que perden la feina rebin una ajuda de l'Estat, també se'ls ha d'exigir que aprofitin l'avinentesa per a formar-se i buscar una feina d'acord amb el seu perfil. No ens podem permetre el luxe de mantenir aturats que no facin cap esforç per reintegrar-se al món del treball.
No es pot generalitzar i és evident que hi ha un perfil de persones a qui li pot resultar molt difícil trobar una nova feina, i és en aquests on s'ha d'esmerçar més esforç. Per això és tan important convèncer els nostres fills de la necessitat d'aprofitar l'etapa formativa i convèncer-los que la formació ha de ser continuada, per evitar perdre el tren a la primera estació.
Avui el ministre Corbacho manifestava que el govern s'està pensant obligar les persones aturades a acollir-se als cursos de formació, als 30 dies de començar a rebre el subsidi. Això obliga als aturats, però també al govern, que ha de proveir de cursos i formadors adients, d'acord amb les noves necessitats de treball.
Serà o no la solució, però el que no podem és incentivar directament o indirecta els aturats a no fer res per trobar una nova feina, preferint cobrar el subsidi i disposar de tot el temps lliure. Alguna cosa ens sona d'alguna comunitat autònoma que ha fet un mal ús del subsidi públic. El nostre país, Catalunya, ha estat molt inflexible i contundent i no seria bo de copiar mals costums, però s'ha de fer un gran esforç per facilitar les coses als que tenen ganes de trobar una feina, encara que els representi canviar el seu estil de vida i aficions.