La Fiscalia demana al Tribunal Suprem que absolgui Garzón per la causa del franquisme, és a dir, l'acusació de prevaricació per haver volgut investigar sobre els crims del franquisme, perquè considera que els fets no són motiu de prevaricació.
Garzón va demanar poder anar d'assessor al Tribunal Penal Internacional (TPI) i la gràcia era donar-li el permís abans que el destituïssin, i per això va anar tan de pressa a destituir-lo. Ara, però, el fiscal en cap del TPI ha contestat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que la suspensió provisional no és obstacle perquè hi pugui anar. El CGPJ ha demanat, però, quatre informes més a quatre institucions diferents, i no serà fins que li arribin tots els informes que decidirà si li deixen anar o no.
Si no fos que al darrere de tot aquest entramat hi ha la vida, o millor dit, la mort de moltes persones innocents, a qui els seus familiars no varen poder enterrar, podríem pensar que els magistrats i llurs institucions estan jugant amb nosaltres.
Aquests dies tenim molts fronts oberts, i entre ells el Poder Judicial hi juga un bon paper. Avui mateix s'ha sabut que el Tripartit i CIU s'han posat d'acord a presentar una proposta de reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, amb la intenció que si el Senat l'aprova freni qualsevol sentència sobre l'Estatut.Es tracta de rellevar els membres del Tribunal a qui el mandat hagi caducat, d'exigir l'acord de vuit membres per a qualsevol decisió sobre els estatuts, i fixar un temps màxim perquè hi hagi veredicte i un cop superat que quedi sense efecte qualsevol recurs. Massa bonic perquè pugui arribar a ser real, no?
Tindrem temps per veure en què acaba tot això, però el que ningú podrà dir és que qualsevol decisió que es prengui repercutirà en el nostre futur. Seria bo que el seny presidis qualsevol decisió, perquè ja tenim prou problemes com per sumar-ne més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada